© Editorial UOC 38 Teoria i pràctica de la traducció
Vegem sinó el que escriu Fray Luis de León en el pròleg de la seva traducció del Cant
de cants:
«(...) procuré conformarme cuanto pude con el original hebreo, cotejando conjunta-
mente todas las traducciones griegas y latinas que de él hay, que son muchas; y pre-
tendí que respondiese esta interpretación con el original, no sólo en las sentencias y
palabras, sino aun en el corriente y en el aire de ellas, imitando sus figuras y sus modos
de hablar y manera cuanto es posible a nuestra lengua, que a la verdad responde a la
hebrea en muchas cosas (...)».
Però una mica més avall afegeix el següent:
«Bien es verdad que, trasladado el texto, no pudimos tan puntualmente ir con el ori-
ginal, y la cualidad de la sentencia y propiedad de nuestra lengua nos forzó a que
añadiésemos alguna palabrilla, que sin ella quedaría oscurísimo el sentido; pero éstas
son pocas».
Fray Luis que, no ho oblidem, va ser denunciat a la Inquisició i condemnat
a presó per aquesta traducció, expressa en aquest pròleg el problema més ele-
mental de la traducció: conciliar l’imperatiu de traslladar el contingut del TO al
TD, amb els recursos d’una llengua diferent de la que s’ha fet servir originalment.
Dit amb altres paraules, la traducció obliga a destriar allò que sembla impossible
o molt difícil de destriar: llenguatge i pensament. Per això, la traducció represen-
ta un dilema entre allò que el traductor «llegeix» en el TO i allò que «pot» expres-
sar amb els recursos de l’LD. En aquest dilema, fins a quin punt la teoria pot aju-
dar els pràctics a adoptar solucions?
La resposta a aquesta pregunta pot resoldre la disjuntiva entre teoria i pràc-
tica, i entre ciència i tècnica. Podem dir que traduir no és una ciència, traduir és
una habilitat i, si es vol, un art. Ara bé, aquesta habilitat pot ser estudiada cien-
tíficament en el seu procés, en els seus factors condicionants, i en els seus resul-
tats, i aquesta seria precisament la missió de la teoria de la traducció. Així, D. Gile
(1995), assenyala tres àmbits per a la contribució de la teoria a la pràctica:
1) La comprensió de fenòmens i processos de la traducció i de la interpretació.
2) La comprensió de les dificultats de la traducció i de la interpretació.
3) La comprensió de procediments de traducció i d’interpretació.
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 38