© Editorial UOC 37 Aspectes generals de la pràctica de la traducció
a dur a terme la seva tasca, encara que en realitat, precisament mitjançant la
pràctica, han anat desenvolupant una teoria implícita o inconscient, que deter-
mina les seves decisions en la mateixa mesura que ho faria una teoria conscient
o explícita. Aquesta teoria conté idees sobre què és traduir, quina funció fa el
traductor i, sobretot, quins procediments pot aplicar en cada circumstància.
Avala aquesta idea el fet que en el curs de la història molts traductors han refle-
xionat sobre la seva tasca i ens han llegat un important corpus de teories induc-
tives sobre la traducció. Aquesta tasca de reflexió ha consistit bàsicament a trac-
tar de trobar principis generals a partir dels casos concrets de la pràctica. Ens
ocuparem de l’abast d’aquests teories en el capítol «Qüestions de la teoria de la
traducció».
4.2. De la teoria a la pràctica?
El predomini de les teories inductives es trenca a mitjan segle XX per un fet
clau, que marca tant la pràctica com la teoria: la traducció i la interpretació pas-
sen a ser matèria d’ensenyament universitari. Per primera vegada la pràctica
necessita un suport «científic» que la situï al mateix nivell que ocupen les altres
disciplines universitàries. Sorgeixen, així, les teories explícites de la traducció i
el debat sobre si la traducció és una tècnica o una ciència.
Les primeres institucions de traducció
Les primeres institucions universitàries dedicades a la formació de traductors i intèr-
prets es funden immediatament després de la Segona Guerra Mundial a Àustria i a
Alemanya, amb la voluntat de contribuir a la reconstrucció del diàleg internacional.
Els que s’encarreguen de formular les primeres teories de la traducció són
experts en altres disciplines que es consideren afins (lingüística teòrica o aplica-
da, filologia, literatura comparada, filosofia del llenguatge), i tracten d’explicar
el fenomen de la traducció amb les eines conceptuals de les seves disciplines.
Tenim, per primera vegada, teories deductives de la traducció.
Sovint, aquests teòrics, parapetats darrere de les seves muralles de conceptes
i sense tenir experiència de la pràctica, acusen els pràctics de prendre decisions
erràtiques i contradictòries. I el fet és que els mateixos traductors, quan parlen de
la seva tasca, donen peu a aquestes acusacions.
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 37