ció comercial es diferencia de la «traducció de llibres», o traducció d’obres literà-

ries, artístiques o científiques. Així doncs, el Libro Blanco, a l’hora de caracterit-

zar l’exercici de la professió, no es fixa tant en els continguts del textos o les

competències dels traductors, sinó en un tret jurídic: als traductors de llibres la

llei els reconeix la propietat intel·lectual de la seva obra, la qual cosa es reflecteix

en el contracte de traducció. Com a tendències significatives de la professió, din-

tre de l’àmbit de la traducció comercial s’assenyala el creixement de la traducció

jurada, molt probablement lligada a l’increment de la presència de ciutadans

estrangers, i un augment important de l’ús de les TIC (traducció automàtica i

traducció assistida per ordinador).

A les conclusions del Libro Blanco s’assenyalen alguns dels principals proble-

mes vinculats a l’exercici autònom de la professió, que coincideixen amb els que

normalment assenyalen els mateixos professionals basant-se en la seva pròpia expe-

riència: la manca de continuïtat en la feina, que porta molts traductors a accep-

tar tota mena d’encàrrecs diferents encara que no corresponguin a l’especialitza-

ció personal; la manca de coneixement dels drets propis; les retribucions

relativament baixes; la trivialització de la figura del traductor com a conseqüèn-

cia de la facilitat d’accés a programes «que tradueixen»; els terminis breus, que

van en detriment de la qualitat del treball. A aquests problemes es contraposen

aspectes favorables com: una legislació que reconeix els traductors com autors;

el fet que els traductors són cada vegada més conscients dels seus drets; la millor

preparació i especialització dels traductors; la facilitat d’accés a tota mena de

recursos (fòrums, bases de dades, informació especialitzada, etc.); l’existència

d’associacions d’àmbit nacional i internacional.

En el balanç que acabem d’esbossar hi ha dos factors que se sobreposen a

tots aquests aspectes: l’un té a veure amb la definició dels drets i els deures dels

professionals de la traducció; l’altre té a veure amb la qualitat de la traducció. Ens

ocuparem d’aquests dos factors als apartats següents.

3.2. Drets i deures dels traductors

L’any 1976 la Conferència General de la UNESCO, reunida a Nairobi, va apro-

var el primer document internacional que estableix les bases per al reconeixement

dels drets dels traductors. En el text, anomenat Declaració de Nairobi, s’assenyala

Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 32