En termes molt generals, un programa de traducció assistida «recorda» al tra-
ductor les solucions que ell mateix ha trobat en treballs previs; és a dir, l’ordina-
dor llegeix el text d’origen, i per a cada frase que s’introdueix busca si ja té una
solució que el traductor ha trobat en un treball previ. Aquestes solucions són
emmagatzemades en l’anomenada «memòria de traducció» que es crea amb el pro-
grama d’alineació.
Requeriments que ha de tenir el traductor
La utilització d’aquesta mena d’eines informàtiques requereix del traductor un apre-
nentatge del funcionament del programa perquè pugui aprofitar les seves possibilitats
al màxim, a més, és clar dels coneixements lingüístics i dels coneixements de la matè-
ria.
Cap de les modalitats de la traducció que hem vist no es dóna aïllada, sinó
que en la pràctica es produeixen totes les combinacions possibles. Així, trobem
que la traducció especialitzada es pot practicar en la modalitat directa o inversa;
la interpretació, tant consecutiva com simultània, pertany, per norma general, a
la modalitat de la traducció especialitzada. D’altra banda, la interpretació conse-
© Editorial UOC 30 Teoria i pràctica de la traducció
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 30