rents tipus de text, però també ha de tenir nocions de la matèria de la qual tra-

dueix.

Vol dir això que el traductor ha de saber de tot per a poder traduir qualsevol

tipus de text? O vol dir més aviat que el traductor és, com s’ha dit alguna vega-

da, un «aprenent de tot i mestre de no res»? En aquest cas, la resposta potser

seria que ni una cosa ni l’altra. D’una banda, és obvi que ningú no pot saber «de

tot», però de l’altra també podem dir que un dels trets que caracteritzen el tra-

ductor expert és el seu mètode de treball, i dins el mètode de treball del traduc-

tor una de les habilitats més importants és la de la documentació. El traductor expert

és capaç d’aplicar o adquirir els coneixements suficients i necessaris per a poder

dur a terme una traducció.

La traducció jurada, tot i que sovint se situa en l’àmbit de la traducció espe-

cialitzada, presenta uns trets propis que la distingeixen de la traducció cientifi-

cotècnica, de la traducció comercial o de la traducció jurídica. En primer lloc, l’àm-

bit d’aplicació de la traducció jurada no està delimitat per la naturalesa del text

original, com passa, per exemple, en la traducció jurídica, en què els textos que

es tradueixen han d’estar relacionats amb algun camp del dret. En el cas de la tra-

ducció jurada, més que al contingut de la informació pròpiament dita, atenem

al fet que la traducció té caràcter oficial i que el traductor, amb la seva signatura

i el seu segell, avala l’oficialitat de la traducció.

Una altra característica important de la traducció jurada és el format especí-

fic amb què es presenta: a més de la signatura i el segell del traductor, una tra-

ducció jurada ha de contenir un encapçalament, que indica expressament que es

tracta d’una traducció jurada, i un fórmula fedatària amb les dades del text d’o-

rigen. Tot i que no hi ha una normativa que reguli la metodologia que cal apli-

car a les traduccions jurades, l’any 1992 l’Associació Professional Espanyola de

Traductors i Intèrprets (APETI) va publicar un conjunt de normes transitòries per

a la traducció jurada que, malgrat que no van arribar a fer-se efectives, són les que

actualment serveixen d’orientació i de guia a professionals i estudiants de la tra-

ducció jurada.

Una traducció jurada, doncs, té validesa davant de qualsevol autoritat, de

manera que el traductor jurat actua com un fedatari públic, en el sentit que dóna

fe que el document traduït és idèntic al document original, i en respon amb la

seva signatura i el seu segell. Per això l’exercici de la traducció jurada, a diferèn-

cia de les altres modalitats, requereix una acreditació o habilitació oficial i el tra-

ductor ha d’estar inscrit en un registre.

Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 23