© Editorial UOC 22 Teoria i pràctica de la traducció
El repte de la traducció literària
Un exemple pot il·lustrar aquesta complexitat. El llibre El meu segle de Günter Grass,
Premi Nobel de Literatura 1999, conté cent monòlegs o monòlegs interiors, un per a
cada any del mil nou-cents. En cadascun d’aquests monòlegs, diferents personatges
es refereixen a un esdeveniment de la història d’Alemanya. L’autor caracteritza cadas-
cun d’aquests personatges pel llenguatge que utilitza, i molt pocs dels personatges
apareixen en més d’un capítol, de manera que el llibre conté un ventall amplíssim de
varietats lingüístiques entre dialectes, idiolectes i sociolectes. Els temes dels quals par-
len aquests personatges van des d’esdeveniments esportius fins a les revoltes estu-
diantils del maig del 68, des de les dues guerres mundials fins a escàndols polítics, des
de la relació entre les dues Alemanyes fins a fenòmens literaris o artístics:
(1903) Primera final de lliga de la història del futbol alemany. Un seguidor d’un dels
equips narra les principals incidències del partit.
• (1919) Postguerra. Una mestressa de casa berlinesa descriu (en dialecte berlinès)
les dificultats de la vida quotidiana immediatament després de la Primera Guerra
Mundial.
• (1939-1946) Segona Guerra Mundial. Un grup d’antics corresponsals de guerra
rememora anys més tard els principals fets de la guerra (batalles, tàctiques, arma-
ment).
(1961) La construcció del mur de Berlín. Un treballador recorda, anys més tard, com
va ajudar a escapar habitants de Berlín Oriental per les clavegueres.
(1986) El perill nuclear. Un afeccionat a buscar bolets comenta els possibles efec-
tes de la catàstrofe de Txernobil sobre diverses espècies de bolets del sud d’Alemanya.
Aquest exemple palesa que en un moment donat el traductor literari ha de
conèixer no sols allò que podríem anomenar els recursos literaris de les dues llen-
gües, sinó també tota una gamma de registres. A més a més, s’ha de saber expres-
sar amb propietat sobre una gran varietat de temes possibles.
2.3.2. La traducció especialitzada
El concepte de traducció especialitzada és un altre calaix de sastre que inclou
modalitats diverses, que en aquest cas caracteritzem per l’àrea de coneixement.
Així, incloem en la categoria de traducció especialitzada àmbits tan diversos com
la traducció de correspondència comercial, manuals i fullets d’instruccions, arti-
cles i manuals científics de qualsevol camp del saber, i documents jurídics (des
de certificats fins a tractats internacionals, passant per contractes privats).
En aquest cas és fàcil d’endevinar que el traductor ha de conèixer la termino-
logia i la fraseologia de l’especialitat en qüestió, i les convencions pròpies dels dife-
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 22