Resum
La història de la traducció, com la història de la literatura i de la llengua (i,
en general, de totes les manifestacions artístiques), s’interrelaciona amb la histò-
ria del país que l’acull. Això, és clar, passa arreu, però en el cas dels territoris de
parla catalana d’una manera molt viva; segurament perquè hem sofert oscil·lacions
grosses i sotragades imponderables. Així s’explica la profusió de traduccions de
l’edat mitjana, moltes sorgides a redós de la Cancelleria, i el caràcter pioner d’al-
gunes (com la d’Andreu Febrer); també, l’esllanguiment en què cauen del segle
XVI fins ben entrat el XIX, fora de la Catalunya Nord i Menorca, contrades amb
una situació política distinta; o la revifalla que experimenten les primeres dèca-
des del segle XX, quan sembla que tot –òrgans de govern, institucions, publica-
cions, etc.– reneix i tot és possible; o, així mateix, la nova reculada que pateixen
durant el franquisme.
D’altra banda, els escriptors catalans també han estat més o menys traduïts
a altres idiomes segons, entre altres factors, el prestigi de què ha gaudit la llen-
gua en cada moment. El castellà, intermediari natural, de vegades ha deixat que
altres prenguessin la iniciativa de difondre obres catalanes.
© Editorial UOC 214 Teoria i pràctica de la traducció
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 214