Batlló, Clara Janés, Anna M. Moix i Enrique Sordo; al francès, Bernard Lesfargues;
a l’italià, Clara Romanò i Anna Maria Saludes i Amat; al romanès, Jana Balacciu
Matei i Xavier Montoliu; al suec, Miguel Ibáñez.
2.2.5. El segle XXI
Una de les poques obres que, fins ara, s’acosta al nombre de traduccions de La
plaça del Diamant és La pell freda (2002), d’Albert Sánchez Piñol, novel·la que ha
esdevingut un fenomen editorial equiparable al dels grans èxits internacionals. Tal
vegada va actuar d’esperó de la desclosa de traduccions de la literatura catalana que
s’ha produït aquests últims anys. Cal afegir-hi, és clar, altres circumstàncies polí-
ticosocials: la creació de l’Institut Ramon Llull, el 2002, i l’increment del pressu-
post que destina a les traduccions, o el fet que la literatura catalana fos la convi-
dada en fires del llibre tan influents com la de Guadalajara (Mèxic) el 2005 i la de
Frankfurt el 2007. L’empenta d’aquesta darrera sembla que ha resultat decisiva. Així,
segons una notícia apareguda al diari Avui l’11 d’octubre de 2010, «la literatura cata-
lana frega el centenar de traduccions anuals arran de l’impuls que va significar ser
la convidada d’honor de la Fira del Llibre de Frankfurt»; alhora, assenyalava els autors
més traduïts d’aleshores ençà, per ordre: Albert Sánchez Piñol, Jaume Cabré, Mercè
Rodoreda, Quim Monzó, Lluís-Anton Baulenas, Maria Barbal, Carme Riera, Teresa
Solana, Maria Àngels Anglada i Josep Pla. Alguns, com Barbal i Cabré, han assolit
rècords en llengua alemanya, amb centenars de milers d’exemplars venuts.
Amb tot, segons l’informe de Carme Arenas i Simona Škrabec, «el 91% de
totes les traduccions que es fan del català correspon a traduccions al castellà», que
sovint «no actua de llengua pont per projectar una obra literària a l’escenari inter-
nacional», com tampoc no exerceix aquest paper l’anglès. Deixant de banda l’es-
panyol, «l’idioma amb més traduccions des del català és el francès, seguit de l’a-
lemany. L’anglès ocupa tot just el tercer lloc». Pel que fa als gèneres, no cal dir que
la narrativa hi té un lloc preferent, gairebé de manera unívoca, amb una branca
vigorosa dedicada a la literatura infantil i juvenil.
En aquest sentit, la base de dades TRAC (Traduccions del català), de l’Institut
Ramon Llull, constitueix una eina de consulta de primer ordre.
© Editorial UOC 213 La traducció en la cultura catalana
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 213