materna, mentre que el domini actiu pot ser inferior. La llengua C és la segona

llengua estrangera, de la qual es té un domini passiu en totes les habilitats.1

Aquesta classificació dels coneixements lingüístics permet d’establir una direc-

cionalitat en la traducció. Anomenem traducció directa la traducció a la llengua

A, i traducció inversa la traducció des de la llengua A.

Quantes llengües?

En l’àmbit professional, els traductors i intèrprets han de tenir com a mínim tres llen-

gües de treball: una llengua B i una llengua C, a més de la seva llengua A, encara que

cada vegada és més ahbitual que se’ls demani més d’una llengua C, com és el cas dels

organismes de la Unió Europea.

2.3. Modalitats segons el caràcter de la informació

A l’hora de traduir, els coneixements extralingüístics són tant importants o

més que les habilitats lingüístiques. Aquest criteri ens permet de distingir dues grans

categories: la traducció literària i la traducció especialitzada.

2.3.1. La traducció literària

El concepte de traducció literària és una mena de calaix de sastre que, de fet,

inclou modalitats molt diverses, però que tenen en comú i com a tret diferencial

l’ús d’allò que anomenem «llenguatge literari». Així, podem incloure en la cate-

goria de traducció literària des de la traducció dels gèneres narratius fins a la tra-

ducció de poesia passant per la traducció teatral, la traducció de còmics o la tra-

ducció d’assajos.

Si pensem que només en la categoria de «gèneres narratius» podem inclou-

re-hi al seu torn novel·les i relats breus, biografies, literatura de masses o litera-

tura infantil i juvenil, ens adonem de seguida que aquest és realment un concep-

te molt ampli. Des del punt de vista dels coneixements que ha de posar en joc el

traductor el concepte sembla encara més complex.

1. A les universitats catalanes es distingeix entre llengua A1 i llengua A2 per referir-se a les dues

llengües maternes possibles (català i castellà).

Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 21