Una prova de l’estabilitat del sector és la constitució de seccions específiques
dins les associacions d’escriptors, com l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana
o el PEN Català. Potser, també, els ajuts que anualment concedeix la Institució
de les Lletres Catalanes, a traductors i a editorials, per a la traducció d’obres lite-
ràries des de qualsevol llengua al català. No cal dir que, a aquesta professionalit-
zació, hi ha contribuït l’existència en terres catalanes de sis centres universitaris
on s’ensenya traducció: la Universitat Autònoma de Barcelona (des del 1972), la
Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Vic, la Jaume I de Castelló (des dels
anys noranta) i, darrerament, la Universitat d’Alacant i la de València. A Bellaterra
va sorgir la primera publicació periòdica especialitzada: Quaderns de Traducció i
Interpretació (1982-1992), reapareguda, el 1998, amb el nom de Quaderns. Revista
de Traducció. Així mateix, el 1995 sortia a llum el primer volum de la «Biblioteca
de Traducció i Interpretació», editada per l’editorial Eumo i les quatre universi-
tats catalanes que aleshores impartien els estudis de traducció. N’han aparegut fins
ara gairebé una vintena de volums: assaigs, manuals o antologies que han con-
tribuït decisivament a crear una traductologia catalana (com vindica Ricard
Torrents). També hi han cooperat els nombrosos congressos acadèmics i les publi-
cacions que se n’han derivat, tant de caràcter genèric com més específic. Finalment,
entre els recursos digitals, cal destacar Visat, sota els auspicis del PEN, amb qua-
tre apartats, ben explícits de l’amplitud del projecte: «Traduccions de la literatu-
ra catalana», «Literatura universal en català», «L’espai dels traductors» i «Història
de la traducció literària».
2. La traducció d’autors catalans a altres llengües
2.1. Generalitats
Un dels mètodes més eficaços de projecció de les llengües petites és el tras-
llat de les obres rellevants de cada època a altres idiomes. Sovint, però, perquè es
difonguin prou, han de passar per la traducció a un idioma proper de més abast,
el qual podríem dir que fa de pont. És el cas del txec i de l’alemany, per exem-
ple. Per a nosaltres, el de l’espanyol. La història dels intercanvis translatius entre
el català i el castellà marxa paral·lela a les vicissituds polítiques, econòmiques,
socials, culturals, etc. que han sofert. No és pas una relació contínua, ni sovint
gaire fluida, i, per descomptat, tampoc no és recíproca: si haguéssim de quanti-
© Editorial UOC 206 Teoria i pràctica de la traducció
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 206