com si hagués estat escrit en la llengua d’arribada. Per això, propugnava la traduc-
ció de poesia en vers, preservant el ritme i la rima. Es tracta, al capdavall, d’un con-
cepte de la traducció ben proper al de la creació mateixa.
1.6.3. Carme Serrallonga
La passió pel teatre de Carme Serrallonga (Barcelona, 1909-1007) la dugué a
traduir una vintena d’obres del teatre universal, entre les quals destaquen les del
seu admirat Bertolt Brecht, de qui, després de La bona persona de Sezuan (1966),
traduí cinc títols més. De l’alemany també traslladà autors com Heinrich Böll, Alfred
Döblin (Berlin Alexanderplatz, una mena de desafiament traductològic), Friedrich
Dürrenmatt, Goethe, Peter Handke, Mozart o Arthur Schnitzler. Així mateix, féu
petites incursions en la literatura anglesa i nord-americana, la italiana i la fran-
cesa: E. M. Forster, Jane Bowles, Luigi Pirandello, Giorgio Bassani o Jean-Paul
Sartre. El 1983 l’editorial La Galera li encarregà la traducció d’En Jim Botó i en Lluc
el maquinista de Michael Ende. Tot i ser pedagoga, fins aleshores no havia acos-
tat mai cap mostra de literatura infantil i juvenil. Després d’aquell primer encàr-
rec, en vingueren molts altres. Fins a un total d’una vuitantena de traduccions,
reconegudes amb diversos premis.
1.6.4. Ramon Folch i Camarasa
Ramon Floch i Camarasa (Barcelona, 1926) va donar-se a conèixer com a
escriptor en plena postguerra i va traslladar al castellà més dos-cents llibres sense
deixar-ne constància, valent-se de pseudònims variats, perquè no volia servir a
una llengua imposada. A partir dels seixanta, quan les circumstàncies ho van
permetre, ja només va traduir al català, vora cent cinquanta títols més, i, ara sí,
responsabilitzant-se’n sempre. Va estrenar-se el 1959 amb el Diari d’Anna Frank.
Després ha combinat la reescriptura dels grans clàssics contemporanis (Daudet,
Colette, Conrad, Faulkner, Fitzgerald, Hemingway, Nabòkov o Norman Mailer)
amb el gènere negre (Simenon, Chandler, Agatha Christie o Patricia Highsmith),
l’assaig (Marx, Engels, Sartre o Bertrand Russell) i els productes de caràcter més
popular (Enid Blyton). De 1973 a 1986 va exercir com a traductor a l’Organització
Mundial de la Salut, a Ginebra. Tal vegada a la impensada, va convertir-se en un
traductor tot terreny, en un veritable professional de la traducció, molt abans
que esdevingués una disciplina acadèmica i, ben bé, un ofici.
© Editorial UOC 204 Teoria i pràctica de la traducció
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 204