1.5.1. La Fundació Bernat Metge
El 1923 apareixia el primer volum de la Fundació Bernat Metge, la col·lec-
ció de traduccions dels clàssics grecs i llatins al català, sota els auspicis de
Francesc Cambó, i dirigida per Joan Estelrich, amb el suport científic de Carles
Riba per als escriptors grecs i de Joaquim Balcells per als llatins. L’any anterior
s’havia donat a conèixer un butlletí de propaganda, carta de naixement de la
Fundació, en què s’exposaven els objectius del projecte i com s’havia de dur a
terme. Partia de la convicció que «l’edat d’or de la nostra literatura no la tro-
bem en el passat i hem de cercar-la en l’esdevenidor» o, dit en altres paraules,
de la necessitat de «restaurar una tradició perduda». Cada volum havia de con-
tenir un comentari preliminar sobre l’autor, l’època, les obres, etc.; la història
resumida del text; una síntesi del contingut; i el text antic i la traducció cata-
lana, amb les notes mínimes: no es tractava d’edicions crítiques. Quant a la
versió, «el punt de vista literari és en nosaltres essencial»; la qual cosa es con-
cretava de la manera següent: el traductor «haurà d’inspirar-se, com a norma
general i obligada, en la llengua catalana vivent i corrent, repensant en català
d’avui les idees de l’autor antic i recorrent només als arcaismes i neologismes
en els casos imprescindibles».
El projecte inicial (tres-cents volums en trenta anys) no es va poder acomplir,
però del 1923 al 1936 ja n’havien aparegut vuitanta-dos. Avui s’ha depassat el
llindar dels tres-cents cinquanta. Diverses generacions de traductors hi han col·labo-
rat, des de la gran fornada dels capdavanters (Joaquim Balcells, Carles Cardó, Joan
Crexells, Josep Farran i Mayoral, Salvador Galmés, Manuel de Montoliu, Carles Riba,
Llorenç Riber, Ferran Soldevila, etc.), passant per una primera generació intermè-
dia (Josep Colom, Joan Coromines, Miquel Dolç, Marçal Olivar, Eduard Valentí,
etc.), i una segona (Josep Alsina, Manuel Balasch, Marià Bassols de Climent, Jaume
Berenguer i Amenós, Jaume Medina, Carles Miralles, Antoni Seva, etc.) i fins arri-
bar a les més actuals. La relació de títols traduïts (de molts autors, l’obra comple-
ta) és impressionant.
1.5.2. Les traduccions bíbliques
Als anys vint es van editar els primers volums de tres traduccions de la Bíblia
diferents: la del Monestir de Montserrat (1926), la de la Fundació Bíblica Catalana
(1927) i la del Foment de Pietat Catalana (1928), si bé en totes tres ja feia anys
© Editorial UOC 198 Teoria i pràctica de la traducció
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 198