2.1.1. La traducció escrita

El traductor treballa amb documents escrits, és a dir, posa en comunicació un

autor i un receptor separats no sols per la llengua, sinó també en l’espai i en el

temps. Des del punt de vista de les habilitats lingüístiques, aquesta tasca reque-

reix una excel·lent habilitat de comprensió escrita de la llengua de la qual es tra-

dueix, que inclou varietats de dialectes i de registres, i un excel·lent domini de

l’expressió escrita de la llengua a la qual es tradueix.

2.1.2. La interpretació

En el camp de la interpretació cal distingir entre la interpretació simultània

i la interpretació consecutiva. La interpretació simultània és la que comunica

un orador individual amb un grup d’oients en «temps real»; és a dir, l’autor del

text d’origen i l’intèrpret produeixen els seus missatges respectius amb només uns

segons de diferència. Això vol dir que de manera gairebé simultània l’intèrpret

ha de dur a terme tres operacions mentals: comprendre un segment del text en

una llengua i buscar el missatge equivalent en l’altra llengua, mentre encara ver-

balitza el segment anterior. Des del punt de vista de les habilitats lingüístiques,

aquesta pràctica requereix un excel·lent domini de la comprensió oral de la llen-

gua de la qual tradueix, una comprensió que inclou també la varietat d’accents

(pensem en un intèrpret que hagi de traduir al català un orador japonès que pro-

nuncia el seu discurs en anglès) i de registres, o la capacitat d’entendre diversos

tipus d’oradors i adaptar-s’hi: oradors lents o ràpids, oradors que pronuncien

amb claredat i oradors que farfallegen, oradors que articulen les seves idees i ora-

dors que no aconsegueixen d’acabar una frase, oradors monòtons i oradors emfà-

tics, etc. Pel que fa a l’habilitat d’expressió oral, l’intèrpret ha de ser capaç d’ex-

pressar-se amb correcció, amb una dicció clara i una correcta impostació de la veu,

i normalment se li demana un accent neutre.

La interpretació simultània

El treball de l’intèrpret simultani provoca una gran tensió. Per això, els intèrprets han

aconseguit una certa regulació laboral: treball en parella a la cabina i per torns de

trenta minuts, i limitació de la jornada.

La interpretació consecutiva intervé en converses bilaterals. Comunica grups

petits (delegacions polítiques o comercials), o individus. En aquest cas, l’intèrpret

Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 19