• el mitjà per al qual es tradueix i

• l’agent de la traducció.

2.1. Modalitats segons les habilitats lingüístiques en joc

Les habilitats lingüístiques (comprensió i expressió oral i escrita) proporcio-

nen la base per a distingir, en l’àmbit de la pràctica, entre traducció i interpreta-

ció. Així, el terme traducció designa la modalitat per a la qual es requereixen les

habilitats escrites, mentre que per a la interpretació es requereixen les habilitats

orals. La diferència bàsica entre ambdues modalitats rau en dos factors principals:

temps i memòria.

Mentre que la interpretació es produeix en condicions de pressió temporal (l’in-

tèrpret ha de comprendre el missatge d’origen i formular el seu missatge al mateix

temps), el traductor disposa (si més no en teoria) del temps que li calgui per a asse-

gurar-se que ha comprès el missatge d’origen i buscar la formulació més adient,

fer consultes de diccionaris i altres fonts de documentació, abandonar la traduc-

ció i reprendre-la més tard, etc. Això implica que el traductor recorre fonamen-

talment a la seva memòria a llarg termini, mentre que l’intèrpret ha de desenvo-

lupar fonamentalment la capacitat de la seva memòria a curt termini.

Subsidiàriament, això implica també que mentre que el missatge produït pel tra-

ductor roman, el missatge produït per l’intèrpret s’esvaeix, de manera que aquest

no té l’oportunitat de «tornar enrere», revisar el seu treball i corregir possibles errors.

Des d’un punt de vista històric, hem de pensar que la interpretació és la pri-

mera modalitat de mediació lingüística que sorgeix, i que la seva aparició respon

a una necessitat de comunicació entre parlants de llengües diferents. L’aparició

de la traducció escrita, per la seva banda, seria posterior i estaria lligada a la volun-

tat de transmetre uns coneixements, una fe religiosa o una ideologia.

El terme traducció en català

En català, traducció és a la vegada el terme genèric per a traducció i interpretació, i el terme

particular per a la traducció escrita. S’han suggerit, i de vegades s’empren en la biblio-

grafia especialitzada, els termes genèrics mediació i mediació lingüística. L’objectiu d’a-

quest apartat no és classificar les modalitats de la traducció sinó descriure o caracte-

ritzar diferents activitats de mediació lingüística.

Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 18