com s’ha fet sempre. Es busca, per tant, l’equilibri entre genuïnitat, respecte i clare-

dat en la comunicació.»

Generalitat de Catalunya, Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos

de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (pàg. 3, 2011)

Les recomanacions recollides en aquesta Guia parteixen, doncs, de la volun-

tat de promoure un llenguatge que, d’una banda no exclogui ni discrimini les

dones, i de l’altra, respecti el funcionament genuí de la llengua catalana i afavo-

reixi la claredat i la simplicitat dels textos administratius. Aquesta voluntat es con-

creta en criteris com els següents:

a) Quan es fa referència a una persona determinada o a un grup de persones

del mateix sexe, cal usar el gènere corresponent. Ex.: Marta Cases, arquitec-

ta tècnica.

b) En el cas de les formes genèriques, cal evitar l’ús de les dobles formes i prio-

ritzar altres recursos, com ara els mots col·lectius (quan no impliquen un

canvi de sentit) o el masculí plural (que té valor genèric). Ex.: les tasques

del voluntariat (en lloc dels voluntaris); la comunicació personalitzada amb

els clients (i no amb la clientela).

c) Quant als noms de professions, titulacions i càrrecs, cal vetllar perquè

incloguin homes i dones, per exemple, prioritzant l’acció, la funció o l’or-

ganisme en comptes de la persona, sempre i quan el canvi sigui viable

semànticament. Ex.: formació en mediació (i no de mediadors); la candida-

tura a la presidència (i no a president); sol·licitud adreçada al Deganat (i no

al degà).

d) En els formularis i les plantilles de documents administratius, cal usar

expressions despersonalitzades, que són neutres i eviten l’ús de dobles for-

mes. Ex.: amb la col·laboració de: (i no col·laboradors:); redactat per: (i no

redactors:); lloc de naixement: (i no nascut/uda a:); cognoms i nom: (i no el/la

sol·licitant:); domicili: (i no domiciliat/ada a:).

e) En els documents administratius i jurídics són molt útils els mots persona

i part (tot i que cal recordar que no s’ha d’abusar de l’ús del mot persona,

ja que sovint comporta una complicació sintàctica i semàntica). Ex.: la

persona interessada ha d’emplenar la sol·licitud (i no l’interessat); la part

demandant ha de presentar l’escrit (i no el demandant); els bombers (i no les

persones encarregades de l’extinció d’incendis).

f) El tractament de vós per al receptor és el preferent perquè evita l’ús de

dobles formes. Ex.: us saludem (i no el/la saludem).

Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 178