resta de llengües romàniques, és una llengua de gènere, i el masculí sempre ha
funcionat com la forma no marcada. Aquesta és, doncs, una de les característi-
ques fonamentals de l’estructura de les llengües romàniques i és un error inter-
pretar-la com un ús sexista del llenguatge.
La creença que l’ús de formes no marcades quant al gènere és discriminatò-
ria es fonamenta, principalment, en la confusió que es produeix quan s’identifi-
ca gènere gramatical amb sexe. El gènere és un sistema de classificació dels subs-
tantius que es manifesta en les concordances; es tracta d’una categoria arbitrària,
que no manté cap correlació amb el sexe del referent. Tot i això, és cert que la ten-
dència a relacionar gènere i sexe quan els referents són éssers animats, fa que el
masculí es pugui percebre com a excloent, encara que no faci referència a cap indi-
vidu en concret. Des d’aquest punt de vista, és important fomentar un ús respec-
tuós del llenguatge que, d’una banda, no invisibilitzi ni exclogui les dones, i de
l’altra, no traeixi el funcionament genuí de la llengua.
El procés de modernització dels llenguatges jurídics i administratius, així com
la tendència general a la igualació d’homes i dones en la societat occidental,
expliquen que en les darreres dècades hagin sorgit una gran quantitat de propos-
tes i recomanacions per a un ús no sexista del llenguatge que, si bé es podien con-
siderar raonables per a una llengua com l’anglesa, mancada de gènere, aplicades
a les llengües romàniques sovint han resultat encarcarades, mancades de fona-
ment lingüístic i difícils o impossibles de seguir6.
En el cas de la llengua catalana, per exemple, les primeres recomanacions per
a un ús no sexista de la llengua usada per l’Administració pública i recollides en
l’opuscle Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua, publi-
cat el 2005 per la Generalitat de Catalunya, han estat revisades i substituïdes per
la Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat
de Catalunya, publicada el juliol del 2011, que revisa i limita els criteris anteriors.
Així, en la presentació de la Guia podem llegir com:
«s’insisteix a no abusar de determinats recursos (la paraula persona, segons quins
mots col·lectius, formes dobles, etc.), s’indiquen límits i es fan remarques per evitar
que es facin servir solucions concretes d’una manera mecànica, es normalitza l’ús del
masculí com a categoria gramatical no marcada i, al mateix temps, es reivindica l’ús
de formes dobles per precisar o emfasitzar la referència a homes i dones dins del text,
© Editorial UOC 177 La traducció entre el castellà i el català
6. Un dels treballs que posa de manifest l'abús i arbitrarietat de determinats criteris promoguts per
a un ús no sexista del llenguatge és l'article titulat "Per què en diem gènere quan volem dir sexe?" publi-
cat el 2006 pel Grup d'Antropologia Lingüística de la UB.
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 177