tellà al català, com viceversa (de fet es parla de llengua d’origen i de llengua d’ar-
ribada), i inclouen exemples en ambdues direccions.
En definitiva, es tracta d’una proposta que pretén resoldre de manera homo-
gènia els problemes de traducció, entre el català i el castellà, que presenten els
noms propis i els noms oficials en els textos formals de l’Administració, tot i que
també pot ser útil per a textos d’altres organismes. Per aquest motiu, i davant
la impossibilitat de recollir aquí els nombrosos criteris que s’hi recullen, en
recomanem la consulta a l’hora de resoldre un dubte o vacil·lació sobre aquest
tema.
3.5. El llenguatge no sexista
Hem vist com les llengües de mes difusió internacional han viscut movi-
ments de renovació de la redacció que, entre altres aspectes, reivindiquen l’ús d’un
llenguatge jurídic i administratiu més respectuós envers el ciutadà. Una conse-
qüència important d’aquestes reivindicacions ha estat la defensa d’un llenguat-
ge no discriminatori per raons de sexe o llenguatge no sexista.
És sabut que les llengües són un mirall de la societat que les utilitza, de mane-
ra que les diverses discriminacions socials (per raons de sexe, raça, condició, etc.)
solen tenir un reflex en les manifestacions lingüístiques dels parlants. Així, par-
lem d’un ús sexista del llenguatge quan aquest s’utilitza per menystenir o desva-
lorar les dones (ex.: «Els tècnics i les dones de la neteja d’una empresa»), i d’un
ús androcèntric, quan el llenguatge «invisibilitza o fa difícil imaginar en un àmbit
determinat la presència o l’actuació de les dones. Per exemple: A l’hotel de la Fira
de Barcelona s’hi allotgen sobretot homes de negocis.» (Guia d’usos no sexistes de la llen-
gua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya, pàg. 3, 2011).
És important, doncs, que les diferents administracions públiques i organismes
oficials vetllin perquè els textos que generen usin un llenguatge respectuós, igua-
litari i no discriminatori. Cal tenir en compte, però, que els criteris generals per
a un ús no sexista del llenguatge es van iniciar en la llengua anglesa, que és una
llengua on les marques de gènere són gairebé inexistents: només té un petit nom-
bre de paraules referides a homes o a dones (ex.: father/mother, uncle/aunt...) i
una sola funció de gènere gramatical en els reflexius. El català, en canvi, com la
© Editorial UOC 176 Teoria i pràctica de la traducció
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 176