Pel que fa al gènere i al nombre, en general les sigles conserven el de la deno-
minació completa. Ex.: el DOGC (el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya),
la UB (la Universitat de Barcelona), les PAU (les proves d’aptitud per a l’accés a
la universitat), els EUA (els Estats Units d’Amèrica). Gràficament, les sigles no tenen
marca de plural (ni s’afegeix una -s, ni se’n dupliquen els components), encara
que les pronunciem en plural. Ex.: els CAP (els caps), les ONG (les ongs).
La traducció de les sigles formades en altres llengües planteja diversos proble-
mes de solució no sempre fàcil; en general, les sigles de noms propis (organismes,
entitats, partits polítics i empreses) no es tradueixen, i en tot cas se’n tradueix la
forma desenvolupada. Ex.: RENFE (Red Nacional de Ferrocariles Españoles / Xarxa
Nacional de Ferrocarrils Espanyols). Tot i així, per tradició, s’utilitzen algunes
sigles creades a partir de la denominació completa traduïda. Ex.: OAP (Organització
per a l’Alliberament de Palestina), EUA (Estats Units d’Amèrica). Les sigles usades
com a noms comuns i que no siguin marques registrades, es poden traduir. Ex.:
sida (síndrome d’immunodeficiència adquirida).
Un altre aspecte que sol presentar vacil·lacions és el de l’apostrofació dels arti-
cles el i la, i de la preposició de davant de les sigles, que tendeix a resoldre’s tenint
en compte la pronunciació. Davant les sigles que es pronuncien sil·làbicament, és
a dir com a mots, l’apostrofació segueix les normes generals. Ex.: l’IESE (masculí),
l’ONU (femení), la UOC (femení), la NASA, de RENFE. En el cas de les sigles que
es llegeixen lletra a lletra, es considera la forma que tenen en pronunciar-les,
tenint en compte que l’accent recau sobre la vocal tònica corresponent a la pro-
nunciació de la darrera lletra, i s’apliquen les regles generals d’apostrofació. Ex.:
l’IPC (l’-i-pe-ce), la IBM (la i-be-ema), d’ADN (d’a-de-ena). I si pronunciem una sigla
desplegant-la, l’hem d’apostrofar considerant o no el desplegament, i no la grafia
de la sigla. Ex.: el TSJC (el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya).
Els símbols són signes gràfics que, en la ciència i la tècnica, representen una
paraula, un sintagma o un valor, i solen estar fixats per organismes internacio-
nals (unitats monetàries, símbols matemàtics, físics o químics, etc.). Per aquest
motiu són el cas menys conflictiu d’abreviació, el que presenta menys vacil·lacions
i on hi ha uns criteris més homogenis.
Poden estar formats per lletres, caràcters especials o fins i tot pictogrames. Ex.:
h (hora), m2(metre quadrat), $ (dòlar), (planxar a temperatura baixa). Si es trac-
ta de lletres, s’escriuen amb minúscules o majúscules, d’acord amb la convenció
establerta, i sempre van amb lletra rodona i sense punt, tot i que poden portar
caràcters especials. Ex.: m3.
© Editorial UOC 174 Teoria i pràctica de la traducció
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 174