Les abreviatures han de conservar els accents que dugui la forma desenvolu-
pada. Ex.: àt. (àtic), núm. (número). Les que tenen com a formant la part final
del mot sencer tenen plural i s’adapten als canvis ortogràfics del mot o mots ori-
ginals, i les altres resten invariables. Ex.: pàg. (pàgina o pàgines), Sr. (senyor), Srs.
(Senyors), fra. (factura), fres. (factures). Cal evitar les reduplicacions: 10 pàg. (i no
pas 10 pp.).
Quan abreugem un sintagma s’han de deixar els mateixos blancs entre mots
que hi havia abans d’abreujar. Ex.: j. dir. (junta directiva), e. f. (en funcions). I si
utilitzem un punt, no podem ometre cap partícula. Ex.: n. de l’ed. (nota de l’e-
ditor). Sí que ho podem fer, però, si abreugem el sintagma per mitjà d’una barra
inclinada. Ex.: f/v (a favor vostre), e/c (efectes a cobrar). En el cas de carrer, són
possibles les formes següents: c. de Mallorca, c. Mallorca, c/ de Provença i c/
Provença.
Els ordinals expressats en xifres poden dur un punt al final o no. En el cas que
s’escrigui amb lletra volada, cal escriure l’ordinal amb punt, d’acord amb el que
s’ha fet tradicionalment en tipografia. Per tant, són possibles les formes segü-
ents: 1r, 1r. i 1.r.
Les sigles i acrònims (en endavant ens hi referirem com a sigles) són abrevia-
cions formades per la juxtaposició de parts d’un sintagma, que pot ser un nom
propi o un nom comú. Ex: PP (Partit Popular), ADN (àcid desoxiribonucleic). A
diferència dels símbols i abreviatures, la sigla esdevé un mot nou, que generalment
es llegeix sense desenvolupar. Ex.: IVA (impost sobre el valor afegit).
Normalment s’escriuen amb majúscules totes les inicials que formen una
sigla, encara que la forma sencera vagi en minúscula. Algunes, però, han passat
a escriure’s només amb la primera inicial amb majúscules, sobretot si són molt
conegudes i es llegeixen sil·làbicament. Ex.: Unesco. I com a cas especial, les
sigles de l’àmbit de l’arxivística, la documentació i les publicacions periòdiques
es poden escriure amb alguna minúscula. Ex.: LECr (Llei d’enjudiciament crimi-
nal), LiA (Llengua i Administració). Un cas apart el constitueixen les anomenades
sigles lexicalitzades, és a dir, les que funcionen plenament com un mot, de mane-
ra que s’accentuen, i poden formar derivats i plurals. Ex.: làser, tèlex, ovni, radar,
etc.
Les sigles s’escriuen en rodona, malgrat que la forma sencera s’escrigui en
cursiva, no duen accent gràfic i no han de portar cap punt perquè el que ens
indica que es tracta d’una sigla és el fet que tota la forma estigui amb majúscu-
les. Ex.: DGLC (Diccionari general de la llengua catalana).
© Editorial UOC 173 La traducció entre el castellà i el català
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 173