tenir present que no convé abusar de les abreviacions, i utilitzar-les només quan
realment hi ha una mancança d’espai, atès que són formes poc transparents que
poden dificultar la comprensió del text. La primera vegada que s’utilitza una forma
abreujada, cal fer-ne constar la forma desenvolupada, excepte en el cas d’abrevia-
cions de coneixement molt estès i generalitzat. Finalment, és important recordar
que en un mateix text s’ha de mantenir un criteri de coherència, de manera que
no s’han de barrejar diferents tipus d’abreviacions per a un mateix mot o sintag-
ma, i s’han d’utilitzar les formes tradicionals fixades per a cada llengua.
A continuació exposarem uns breus criteris sobre els tres tipus d’abreviacions
més usuals (abreviatures, sigles i símbols), extrets de l’opuscle Abreviacions editat
per la Generalitat de Catalunya, que ens permetran distingir-los i usar-los de
manera adequada segons les convencions més esteses per a la llengua catalana.
Les abreviatures són un escurçament gràfic d’un mot o sintagma que es
forma suprimint lletres internes o finals i que s’indica amb un punt o una barra.
Les abreviatures d’un sol mot són les simples5i les d’un sintagma són les com-
postes. Ex.: pàg. (pàgina), c/ (carrer), p. e. (per exemple), c/c (compte corrent). El
punt abreviatiu sempre va seguit d’un espai, tant si es tracta d’abreviatures sim-
ples com de compostes. Ex.: pàg. 24, dir. gral. corresponent.
Si suprimim la part final d’un mot, parlem d’abreviatura per suspensió, i sem-
pre s’ha de posar el punt darrere de l’última consonant abans de la primera vocal
de la síl·laba següent. Ex.: serv. (servei), ag. (agost), col·l. (col·lecció), correus
(corr.). Quan la part suprimida correspon a l’interior del mot, parlem d’abrevia-
tures per contracció, formades amb una o algunes lletres inicials i una o algunes lle-
tres finals. Ex.: St. (sant), nre. (nombre), fra. (factura), gral. (general). Un cas espe-
cial que no segueix cap dels criteris anteriors és el de les abreviatures formades
només per la lletra inicial del mot. Ex.: h. (habitants), a. de C. (abans de Crist).
Si ocasionalment cal crear una abreviatura, és recomanable seguir el procedi-
ment de suspensió, que és menys complex.
Les abreviatures s’escriuen amb la inicial amb majúscula o minúscula segons
com s’escrigui el mot o sintagma sencer, amb l’excepció de les formes abreujades
de tractament i de designació genèrica de persones que precedeixen els noms
propis, que s’escriuen sempre amb la inicial amb majúscula (Sr., Sra., Dr., Dra.,
Prof., etc.).
© Editorial UOC 172 Teoria i pràctica de la traducció
5. Podeu ampliar la informació sobre les abreviacions consultant el Diccionari d'abreviacions. Abreviatures,
sigles i símbols, de Mestres i Guillén (2004).
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 172