Com podem veure, ambdues llengües coincideixen en l’expressió de les rela-
cions que se situen als dos extrems del sistema: la segona persona del singular (tu)
denota un grau màxim d’informalitat, mentre que la tercera persona del singu-
lar (vostè/usted) indica una relació molt respectuosa i formal. En català, a més, tenim
la segona persona del plural (vós), que indica una relació en què es combinen de
manera equilibrada la proximitat i el respecte entre l’emissor i el receptor. Es
tracta d’un tractament genuí i tradicional, que s’ha adoptat de manera genera-
litzada en el llenguatge jurídic i administratiu català, malgrat la seva connotació
arcaïtzant i la incomoditat que genera l’ús de la forma de subjecte vós.
«...la decisió d’adoptar el «vós» com a forma general es va prendre pels avantatges que
representava sobre el tractament de «vostè»: a) evitar les ambigüitats que es poden pro-
duir amb l’ús de «vostè» quan el redactor usa la 3a persona per referir-se a si mateix,
b) evita la necessitat de distingir entre homes i dones (p. ex. «saludar-vos» en lloc de
«saludar-lo»), c) no té el to distant i sever del tractament de «vostè», que no és el més
adequat per a les relacions administratives, i d) es recupera el tractament tradicional
en català per a aquest tipus de funcions.»
Carles Duarte, Àlex Alsina i Segimon Sibina,
Manual de llenguatge administratiu (pàg. 90, 1991)
Pel que fa als tractaments generals de respecte i cortesia, en català la forma reco-
manada és senyor/a. Convé evitar la forma tradicional En/Na/N’, que sovint s’usa com
a equivalent del castellà Don/Doña, perquè és una forma arcaica que ja no té el valor
de tractament de respecte i cortesia en cap dels territoris de parla catalana.
Finalment, en relació amb els tractaments protocol·laris3o títols de cortesia
que donem a una persona per la seva dignitat, autoritat, càrrec o categoria social,
cal evitar-ne l’abús i reduir-ne l’ús a les situacions molt solemnes i d’estricte pro-
tocol. D’acord amb les darreres tendències dels llenguatges jurídics i administra-
tius, totes les administracions actuals tendeixen a suprimir aquests tractaments
en la documentació quotidiana que generen.
3.2. Les majúscules i minúscules
L’ús de majúscules i minúscules és un aspecte relativament polèmic de la
llengua, perquè no respon només a una regla establerta, sinó que també està sot-
© Editorial UOC 168 Teoria i pràctica de la traducció
3. Podeu consultar les normes d'ús dels tractaments protocol·laris i les formes més usuals a Catalunya
i a l'Estat espanyol al web del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya (tema 12 del
curs en línia Autoaprenentage de llenguatge jurídic).
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 168