llur càrrec’, que equival a ‘emetre informe’. Aquesta accepció és intransitiva i no
admet, per tant, complement directe.
Finalment, convé recordar que no sempre cal fer ús forçosament de la forma
verbal, sinó que en determinats casos podem utilitzar formes substantives. Ex:
* Perquè el projecte tiri endavant, cal que els tècnics l’informin favorable-
ment. (Oració incorrecta.)
Perquè el projecte tiri endavant, cal l’informe favorable dels tècnics. (Oració
correcta.)
g) Nomenar i anomenar
D’acord amb el DIEC2, els verbs nomenar i anomenar tenen significats diferents
que no s’han de confondre:
DIEC2
Nomenar v. tr. [LC] [AD] Designar per a un càrrec, una funció. L’han nomenat tresorer.
DIEC2
Anomenar 1. 1. v. tr. [LC] Donar nom (a algú o a alguna cosa). Els nombres que no tenen
altres submúltiples que ells mateixos i la unitat, els anomenem nombres primers.1. 2. intr.
pron. [LC] Dir-se, tenir per nom. Aquests mots s’anomenen adverbis.2. tr. [LC] [AD]Designar,
esmentar pel seu nom. Durant la conversa us varen anomenar tres vegades.
En castellà, en canvi, tots dos significats corresponen a un sol verb, nombrar,
les diverses accepcions del qual són, d’acord amb el DRAE:
DRAE
Nombrar 1. tr. Decir el nombre de alguien o algo. 2. tr. Hacer mención particular, gene-
ralmente honorífica, de alguien o algo. 3. tr. Elegir o señalar a alguien para un cargo,
un empleo u otra cosa.
h) El complement directe de notificar
D’acord amb el DIEC2, notificar és un verb transitiu que significa ‘donar conei-
xement o notícia (d’alguna cosa), fer-la saber, especialment d’una manera oficial’
(ex.: «M’han notificat la concessió de la llicència que demanava.»).
Cal recordar que el complement directe d’aquest verb sempre ha de ser la
© Editorial UOC 162 Teoria i pràctica de la traducció
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 162