templa aquest supòsit». Aquestes frases, però, sí que serien correctes en castellà,
atès que el diccionari de la Real Academia (DRAE) recull per al verb contemplar el
sentit de considerar, juzgar, estimar.
En català, però, en aquests casos, en lloc de contemplar hem d’utilitzar altres
formes verbals que tinguin el significat adequat a cada cas, com ara examinar, tenir
en compte, preveure, disposar, prendre en consideració, recollir, incloure, expressar, esti-
pular, regular, exigir, establir, etc.
f) El complement directe d’informar
Informar és un verb que té un ús transitiu i un ús intransitiu. Com a verb
transitiu, amb el sentit de ‘posar algú al corrent d’alguna cosa, donar-li notícia’,
admet com a complement directe la persona o institució que rep una informa-
ció, i el contingut sobre la informació apareix com un complement preposicio-
nal introduït per la preposició de o sobre. (Observeu que, quan el complement pre-
posicional està constituït per una oració introduïda per la conjunció que, la
preposició cau.). Vegeu els exemples següents:
«El secretari informa el jutge de la recepció del peritatge.»
«L’Ajuntament informa la Comissió d’Urbanisme que ha atorgat la llicència.»
Com a verb transitiu trobem encara una altra accepció d’informar que no té
el sentit anterior, sinó el de ‘dotar de forma alguna cosa, ser-ne el principi forma-
tiu, inspirar’ (ex.: «La reducció del dèficit públic informa la llei de pressupostos per
a l’any vinent.»). En aquest cas, el complement directe no té caràcter personal,
sinó que és allò que rep la forma o s’inspira en el subjecte de l’oració.
En cap cas, però, quan utilitzem la primera accepció d’informar (’posar algú
al corrent d’alguna cosa’), el complement directe pot tenir caràcter no personal,
tal com trobem incorrectament en lloc d’informar de/sobre o emetre informe. És per
això que no podem dir que «*El secretari informa el peritatge» (ni parlar, en con-
seqüència, del «*peritatge informat»), llevat que vulguem dir que li dóna forma;
i tampoc podem construir una frase en passiva el subjecte de la qual no sigui el
destinatari de la informació: «El jutge és informat de la recepció del peritatge» i
no «*El peritatge és informat pel secretari».
Informar també presenta una accepció específica del llenguatge jurídic, amb
el sentit de: ‘parlar davant el tribunal els fiscals i els advocats en compliment de
© Editorial UOC 161 La traducció entre el castellà i el català
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 161