el castellà, la que provoca majoritàriament les interferències en la llengua mino-
ritària, el català. Per aquest motiu, doncs, en aquest apartat tractarem les inter-
ferències que provoca el castellà en la llengua catalana en el procés de traducció
de textos del castellà al català.
Per raons òbvies d’espai, no podem tractar la globalitat d’aquestes interfe-
rències, de manera que ens limitarem a fer un breu repàs d’aquells casos més
habituals en la traducció del castellà al català de textos escrits formals propis
d’àmbits com l’acadèmic, el jurídic o l’administratiu, atès el volum de traducció
que generen pel predomini de l’ús del castellà en els textos que s’hi produeixen.
En aquest apartat parlarem d’algunes interferències lingüístiques (que inclouen
les morfosintàctiques i les lexicosemàntiques), mentre que en l’apartat següent
tractarem les interferències relatives a aspectes estilístics i de convencions formals.
Les interferències lingüístiques afecten els diferent nivells de la llengua i tra-
dicionalment es classifiquen, seguint aquests nivells, en interferències fòniques,
interferències gramaticals (morfològiques i sintàctiques), i interferències lèxiques
i semàntiques. No és el nostre objectiu aquí oferir una taxonomia exhaustiva
dels diferents tipus d’interferències, sinó proporcionar un recull de recomanacions
útils per evitar solucions inadequades en les traduccions de textos formals del cas-
tellà al català.
Per aquest motiu no seguirem les classificacions habituals de la interferència
que trobem en els estudis teòrics –tant lingüístics, com traductològics– sobre la
matèria, sinó que presentem un recull breu de casos que afecten diferents plans
de la llengua, amb una classificació pensada per al professional que afronta aquest
procés de traducció. Així, en primer lloc veurem aspectes gramaticals generals (ús
del gerundi, de la veu passiva i del temps verbal futur), i a continuació llistarem
alfabèticament aspectes que afecten formes lingüístiques concretes, agrupades
per categories gramaticals (preposicions, conjuncions i locucions, adjectius i subs-
tantius, i formes verbals).
2.1. El gerundi
El gerundi o el gerundi amb els seus complements fa l’ofici d’un complement
adverbial que expressa una acció simultània o anterior a l’acció expressada pel verb
principal. Normalment introdueix una acció que és la causa de la de l’oració
© Editorial UOC 151 La traducció entre el castellà i el català
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 151