que es concreta en uns principis estilístics com són la claredat i simplificació, la
funcionalitat i precisió, i el respecte i la correcció en el to relacional (sense humi-
liació i tampoc sense afalac).
D’acord amb Duarte i de Broto:
«aquests principis es concretaran en la utilització d’un adequat sistema de disseny de
documents i de puntuació que permeti de construir frases clares i de fer una presen-
tació funcional dels textos, sense frases llargues ni abús de la subordinació, en l’ús de
formes verbals directes i actives (...), en l’aplicació d’una terminologia precisa però sense
abusar del recurs a llatinismes o a mots extremament cultes si hi ha equivalents cata-
lans més usuals que tinguin la mateixa precisió, en l’establiment d’unes formes de trac-
tament, de salutació i de comiat respectuoses (ni informals ni llagoteres), etc.»
Carles Duarte i Pilar de Broto, Introducció al llenguatge jurídic (pàg. 16, 3a. ed, 1990)
2. Aspectes gramaticals conflictius en la traducció del
castellà al català: interferències lingüístiques
Hem parlat de la interferència com la desviació de les normes d’una llengua
per influència d’una altra i hem vist com, per regla general, s’assumeix que és la
llengua materna, com a llengua dominant, la que interfereix en l’ús de les sego-
nes llengües. Des dels estudis de la traducció, doncs, s’ha prioritzat l’anàlisi de la
interferència entesa com la desviació de les normes de la llengua del text de des-
tinació (TD) per la influència de la llengua del text d’origen (TO).
Quan ens situem, però, en un context de convivència territorial com el del
castellà i el català a les zones catalanoparlants de l’estat espanyol, les interac-
cions entre les llengües són constants, i els conceptes de llengua materna i traduc-
ció directa no són fàcilment aplicables: per raons històriques i polítiques, sovint
els parlants tenen una competència lingüística més elevada del castellà, malgrat
que la seva llengua materna sigui el català; i tampoc no se sol fer distinció entre
traducció directa i inversa, perquè es pressuposa que tots els parlants són bilin-
gües i, per tant, poden fer ambdós tipus de traduccions. En un context com
aquest, de cooficialitat de dues llengües, és la llengua dominant, en aquest cas,
© Editorial UOC 150 Teoria i pràctica de la traducció
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 150