1.1. La definició de traducció i la teoria del llenguatge

Normalment, quan diem d’un text que és l’original de... o d’un altre que és

la traducció de... establim que hi ha una relació entre aquests textos. Aquesta rela-

ció s’ha denominat amb el terme de fidelitat, i s’ha entès per fidelitat l’impera-

tiu de traslladar o transportar el sentit del text d’origen al text de destinació, tot

conferint a aquest contingut informatiu un caràcter absolut i objectiu. Hi ha dis-

paritat de criteris, però, quan es tracta de determinar quina mena de recursos

verbals cal fer servir per a expressar aquest contingut informatiu: aleshores els camps

es divideixen entre els que pensen que cal recórrer exclusivament als recursos ver-

bals de la llengua de destinació (LD) i organitzar-los segons les seves normes, o

traducció lliure, i els que pensen que s’han de conservar també els recursos ver-

bals i les normes de la llengua original (LO), o traducció literal.

Correspondència biunívoca

La idea de la correspondència biunívoca entre els mots de dues llengües mitjançant

el significat és una de les més arrelades en totes les cultures i èpoques, i ha estat una

font d’atacs contra els traductors, especialment contra els traductors de «llibres sagrats»,

com veurem en el capítol «Qüestions de la teoria de la traducció».

Aquesta creença, o teoria de la traducció, pot ser relacionada, com totes les

teories de la traducció, amb una teoria del llenguatge. En aquest cas, la teoria del

llenguatge que s’implica diria que un text està fet de paraules, que les paraules

volen dir el mateix per a tothom i que, a més a més, només volen dir una cosa.

Per això, per a traduir només cal un diccionari que ens digui «què vol dir cada

paraula en una altra llengua».

Com veurem en el capítol «Qüestions de la teoria de la traducció» quan

parlem de les teories de la traducció, aquesta idea ha estat rebatuda en el curs

de la història pels mateixos traductors des de la pràctica, i també ha estat mati-

sada per altres teories del llenguatge i de la traducció. Veurem, per exemple, la

importància de factors com la situació espaciotemporal i la cultura en la traduc-

ció.

En l’extrem oposat se situa la idea que la traducció no és possible perquè les

llengües i cultures són compartiments estancs. Aquesta idea és negada per l’evi-

dència de la pràctica de la traducció, però també per la noció de l’ús de la llen-

gua contraposada a la noció de la llengua com a sistema. És precisament des del

Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 15