© Editorial UOC 149 La traducció entre el castellà i el català
• l’abús de llatinismes i de terminologia obsoleta o altament especialitzada;
• els models de documents amb errors d’estructuració de dades, d’estil, de tries de dades
pertinents, de disseny poc accessible, etc.
No podem cloure aquest apartat sense esmentar la funció fonamental que
va exercir en aquest procés d’establiment del llenguatge jurídic català la CALA
(Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu). Aquesta comissió es va posar
en marxa l’any 1981 amb el nom de Coordinadora de Llenguatge Administratiu,
com a òrgan assessor en aquesta matèria, adscrit a la Direcció General de Política
Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i va formalitzar-se per mitjà del Decret
41/1986 com a Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu. LA CALA1, for-
mada per juristes i lingüistes experts en llenguatge administratiu i jurídic, va ser
l’encarregada d’establir les convencions pròpies d’aquest àmbit no previstes per
la normativa (fixació de terminologia jurídica, elaboració de models de docu-
ments jurídics i administratius, establiment de criteris de redacció legislativa i fixa-
ció de convencions sobres aspectes gràfics no resolts, com ara majúscules i minús-
cules, abreviacions, tipografia, etc.).
La tasca duta a terme per la CALA durant els 20 anys que va funcionar –va ser
suprimida pel Decret 99/2001– va ser exemplar i cabdal per a la fixació del cata-
là jurídic i des del principi es va plantejar amb una perspectiva que tenia en
compte tot l’àmbit lingüístic català. Les convencions que avui s’utilitzen en el cata-
là jurídic ja van ser fixades per la CALA i avui les trobem actualitzades i amplia-
des en els volums de la col·lecció Criteris Lingüístics (accessible en línia) de la
Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. I gran part
de la terminologia jurídica i administrativa catalana avui en ús també va ser fixa-
da en el seu moment per aquesta comissió i incorporada posteriorment en diver-
ses obres lexicogràfiques (com el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut
d’Estudis Catalans o diversos diccionaris especialitzats del TERMCAT, organisme
que va assumir finalment la responsabilitat d’adoptar les decisions terminològi-
ques també en el camp del llenguatge administratiu i jurídic).
En definitiva, el model de català jurídic que el traductor ha de contribuir a fixar
amb la seva tasca és un model que cerca l’assoliment de tres objectius fonamen-
tals: identitat (que comporta tenir en compte la tradició), modernitat (que impli-
ca incorporar les tendències actuals) i autonomia (respecte del castellà jurídic), i
1. CALA és la sigla de Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu.
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 149