simplificació del llenguatge administratiu i jurídic, amb l’objectiu que els textos

importants que el ciutadà ha d’entendre (lleis, disposicions, regulacions, assegu-

rances, contractes...) s’escriguin de forma planera i entenedora per a tothom.

Altres moviments de renovació

De manera semblant al moviment per al llenguatge planer, podem esmentar altres movi-

ments de renovació de la redacció que en promouen la simplificació, com ara els que

persegueixen la llegibilitat, entesa com la característica que permet llegir, entendre i recor-

dar un text amb facilitat, o la lectura fàcil, que promou l’adaptació dels textos a per-

sones amb dificultats de comprensió.

En general, l’anàlisi de totes aquestes tendències ha contribuït a adoptar cri-

teris actuals per al llenguatge jurídic català, com són l’ús de la primera persona

del singular en lloc de la tercera en els documents jurídics, les restriccions a l’ús

abusiu de les formes passives, el defugiment de les formes no respectuoses per raons

de sexe o condició, la millora del disseny dels impresos administratius, etc.

Finalment, el català jurídic actual ha d’intentar evitar la forta dependència de

les solucions castellanes. El castellà jurídic té una forta tradició, que no s’ha vist

mai estroncada, i és l’única llengua de la península que és oficial a tots els terri-

toris de l’Estat espanyol, fets que expliquen l’alt nivell de penetració que té en el

llenguatge jurídic català. En termes generals, el llenguatge jurídic castellà es carac-

teritza per un elevat grau de barroquisme i recargolament, que cal evitar de tras-

lladar als textos jurídics catalans, adoptant una posició oberta a solucions nos-

trades o internacionals, en aquells aspectes en què la legislació no planteja cap

limitació.

Fenòmens que cal evitar de reproduir

Alguns exemples de fenòmens habituals en els textos jurídics castellans que cal evi-

tar de reproduir en les traduccions al català són els següents:

• tractaments personals com ara señor/a don/doña, que no s’han de traduir per formes

com senyor/a En/Na, sinó simplement per senyor/a;

• formes que comporten un tipus de relació entre els comunicants marcada per la humi-

liació i l’afalac (verbs com suplicar, ús abusiu de tractaments protocol·laris i de cor-

tesia, etc.);

• determinades qüestions sintàctiques, com l’abús de subordinades, l’absència de la

convenient separació per mitjà de signes de puntuació o la repetició innecessària de

formes;

Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 148