sió internacional i el trencament de la relació de dependència amb el llenguatge

jurídic castellà (Duarte i De Broto 1990: 12).

Seguint Duarte (Duarte et al. 1990 i 1991), l’autor que més ha contribuït a l’es-

tabliment de l’actual llenguatge jurídic català i en el qual ens basem al llarg d’a-

quest apartat, podem dir que la llengua catalana ha estat present de manera relle-

vant en l’activitat jurídica al llarg de la seva història. A la primera meitat del segle

XII ja trobem una traducció literal del Liber iudiciorum i al llarg de tota l’Edat

Mitjana la documentació jurídica és molt extensa, amb obres jurídiques cabdals

com els Costums de Tortosa, els Furs de València, els Usatges o el Llibre del

Consolat del Mar, la documentació de la Cancelleria Reial, documents judicials

i notarials, etc. I el català continua sent la llengua pròpia de l’activitat jurídica fins

que, al segle XVIII, els decrets de Nova Planta n’inicien la progressiva margina-

ció en l’àmbit oficial. Abans del restabliment de la democràcia a finals del segleXX,

també hi ha alguns períodes de recatalanització de la vida oficial que cal esmen-

tar: l’etapa de la Mancomunitat de Catalunya i, sobretot, la de la Generalitat res-

tablerta durant la II República Espanyola.

En l’establiment del català jurídic actual, el coneixement d’aquesta llarga, tot

i que intermitent, tradició s’ha tingut en compte a l’hora, per exemple, de fixar

termes com ara interlocutòria com a equivalent del castellà auto, constrènyer i cons-

trenyiment com a equivalents dels castellans apremio i apremiar, o marmessor com

a equivalent del castellà albacea; i també en l’establiment d’aspectes més estilís-

tics com ara la priorització del tractament de vós sobre vostè en les comunicacions

oficials adreçades als ciutadans.

És evident, però, que el recurs a la tradició juridicoadministrativa catalana no

s’ha de fer sempre i de manera sistemàtica, sinó de manera selectiva, tenint en

compte les normes, tendències i usos internacionals, i l’ús actual de la llengua cata-

lana.

Si fem una anàlisi dels llenguatges jurídics i administratius actuals de les dife-

rents llengües veurem que, malgrat la diversitat d’estils i solucions terminològi-

ques i de disseny, també s’observen unes línies evolutives i renovadores, especial-

ment en les llengües de més difusió internacional, que reivindiquen l’ús d’un

llenguatge jurídic i administratiu més entenedor i més respectuós envers el ciu-

tadà.

En el cas de l’anglès, per exemple, un dels testimonis més significatius d’aques-

ta renovació el trobem en el Plain Language Movement o moviment per al llengu-

atge planer. Es tracta d’un moviment de renovació de la redacció que promou la

Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 147