condicionen les estratègies que ha de posar en pràctica per resoldre els dubtes i
els problemes de traducció amb què es trobi?
D’una banda, com en qualsevol procés de traducció, el professional que tra-
dueix textos jurídics i administratius del castellà al català ha de tenir la compe-
tència lingüística adequada, així com els coneixements enciclopèdics de l’àmbit
d’especialitat en què tradueix. D’altra banda, si tenim en compte els condicionants
que es desprenen de la situació sociolingüística en què s’emmarca el procés de tra-
ducció, ha de conèixer el model de llengua que ha de contribuir a fixar amb la
seva tasca. Atès que el nostre objectiu és veure les singularitats d’un procés de tra-
ducció entre llengües en contacte, no tractarem l’aspecte relacionat amb la for-
mació especialitzada que ha de tenir qualsevol traductor jurídic, sinó que en
aquest primer apartat descriurem el model de llenguatge jurídic i administratiu
català cap al qual ha de tendir la traducció dels textos d’aquest àmbit, mentre que
en els apartats 2 i 3 d’aquest capítol tractarem els aspectes relatius a la competèn-
cia lingüística del traductor en relació amb les interferències lingüístiques que gene-
ra el contacte de llengües.
Abans de continuar, però, convé fer un aclariment conceptual: quan parlem
de textos jurídics en referim als textos que es generen en aquelles relacions en
què intervé el poder públic (legislatiu, executiu i judicial) i també en les rela-
cions entre particulars amb transcendència jurídica. Per tant, considerem els tex-
tos administratius com un tipus concret de textos jurídics ja que són generats
pels òrgans de les diverses administracions públiques quan es relacionen entre si
o amb els particulars.
Si prenem com a criteri tipològic la funció que fan els textos en relació amb
el dret, podem parlar de tres grans tipus de textos jurídics:
1) textos normatius o textos que «creen» el dret: lleis i reglaments
2) textos de la pràctica jurídica o textos que «apliquen» el dret, i que in -
clouen tres grans grups: els textos de l’àmbit administratiu, els textos de
l’àmbit judicial i els textos de l'àmbit privat (notarials, registrals…).
3) textos teòrics i instrumentals o textos que «expliquen» el dret: manuals i
articles, treballs d’investigació, diccionaris...
El model de català jurídic que la traducció d’aquest tipus de textos ha de con-
tribuir a fixar és un model que cerca l’assoliment de tres objectius fonamentals:
el recobrament de la tradició que la llengua catalana posseeix en l’àmbit jurídic,
el coneixement de les tendències actuals dels llenguatges jurídics de més gran difu-
© Editorial UOC 146 Teoria i pràctica de la traducció
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 146