llà garanteix als ciutadans els drets subjectius a aprendre les dues llengües, a

poder usar-les lliurement en totes les activitats públiques i privades, a ser atesos

en la que escullin en les seves relacions amb les administracions i, de manera gra-

dual i progressiva, amb tots els agents socials que ofereixen serveis públics, i a no

ser discriminats per raó de llengua.

Sobre la base d’aquests principis, la Llei regula l’ús del castellà i el català a

Catalunya, i estableix mesures de protecció i promoció de la llengua catalana, per

aconseguir-ne la normalització, així com mesures de promoció, per garantir-ne

la presència en tots els àmbits.

Les lleis de normalització lingüística als PPCC

A Catalunya, la Llei de política lingüística és del 1998 (i substitueix la Llei de norma-

lització lingüística del 1983); al País Valencià la Llei d’ús i ensenyament del valencià

és del 1983; i a les Illes Balears la Llei de normalització lingüística és del 1986.

Pel que fa a l’àmbit que ara ens interessa, que és l’oficial i l’administratiu, la

Llei estableix que les administracions i institucions catalanes han d’emprar de mane-

ra general el català, sens perjudici del dret dels ciutadans a adreçar-s’hi en la llen-

gua oficial que triïn. I també proclama la plena validesa de tota la documenta-

ció pública i privada en qualsevol de les dues llengües oficials, en tots els àmbits,

inclosos l’Administració de l’Estat, l’Administració de justícia i els registres públics.

Per acabar, és important recordar que la Llei té caràcter indicatiu per als ciutadans

i només crea obligacions per a les administracions i per a determinades empre-

ses que presten activitats de servei públic.

Aquesta regulació dels usos lingüístics explica que la traducció de textos

jurídics i administratius del castellà al català hagi adquirit un grau elevat de con-

solidació i generi un volum important de demanda laboral, atesa la necessitat

de disposar en les dues llengües d’aquests textos, escrits tradicionalment en

castellà.

Xirinachs (1997), en el seu treball titulat «La traducción como instrumento

de normalización lingüística», posa en relleu el paper central que juga la traduc-

ció en un procés de normalització lingüística com el de la llengua catalana, paper

que té com a objectiu fonamental contribuir a garantir la disponibilitat dels tex-

tos necessaris perquè l’ús públic i privat del català sigui normal. L’autora explica

com, amb la finalitat de donar compliment al dret d’opció lingüística dels ciuta-

dans, la majoria dels organismes de l’Administració pública catalana s’ha dotat

Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 144