1.2.1. La traducció com a instrument de normalització lingüística:
el marc legal de la llengua
La regulació dels usos lingüístics als territoris de parla catalana de l’Estat espa-
nyol ve donada, en primer lloc, pel que estableix la Constitució espanyola, que,
a l’article 3, disposa que el castellà és la llengua espanyola oficial a tot l’Estat, i
que tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i també el dret d’usar-la. A
continuació preveu que les altres llengües espanyoles també seran oficials a les
seves respectives comunitats autònomes, d’acord amb el que estableixin els esta-
tuts d’autonomia. I finalment considera les diferents llengües de l’estat com un
patrimoni cultural que ha de ser objecte d’especial respecte i atenció.
En paraules de Carles Duarte:
«d’aquesta manera la Constitució consagra per al castellà una posició preeminent res-
pecte a les altres llengües de l’Estat, posició que les comunitats autònomes han con-
trarestat mitjançant la declaració de llengua pròpia i, per tant, de primera llengua ofi-
cial dins del territori autònom.»
Carles Duarte, Àlex Alsina i Segimon Sibina, Manual de llenguatge administratiu
(pàg. 54, 1991)
En el cas de Catalunya, tant el vigent Estatut d’autonomia de 2006, com
l’Estatut de Sau de 1979, reconeixen l’oficialitat del català, al costat del castellà,
i estableixen que la llengua pròpia de Catalunya és el català. Pel que fa a la
Comunitat Valenciana, l’Estatut aprovat el 1982 reconeixia el valencià com a
llengua oficial, però no és fins a la modificació feta el 2006 que també es reco-
neix com a llengua pròpia. Quant a les Illes Balears, l’Estatut aprovat el 1983 i modi-
ficat el 2007 també reconeix el català com a llengua oficial i pròpia del territori.
El marc legal general fixat pels diferents estatuts d’autonomia es regula per mitjà
de les lleis de normalització lingüística, que garanteixen l’ús normal i oficial dels
dos idiomes oficials i concreten les actuacions que han de dur a terme les dife-
rents institucions.
A Catalunya, la política lingüística es basa en els conceptes jurídics de llengua
pròpia i llengua oficial, tal i com explica el títol IV de la Llei 1/1998. Així, el con-
cepte de llengua pròpia aplicat a la catalana obliga els poders públics i les institu-
cions de Catalunya a protegir-la, a usar-la de manera general i a promoure’n l’ús
públic a tots els nivells. I el concepte de llengua oficial aplicat al català i al caste-
© Editorial UOC 143 La traducció entre el castellà i el català
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 143