A la Unió Europea, el panorama lingüístic és molt variat i els diferents estats

segueixen polítiques lingüístiques força diverses, que podem classificar, seguint

l’autora esmentada, de la manera següent: el monolingüisme, la protecció a les

minories, l’autonomia lingüística, el federalisme lingüístic i el bilingüisme insti-

tucional. L’Estat espanyol és un exemple paradigmàtic d’autonomia lingüística,

atès que la Constitució espanyola, tot i considerar el castellà com l’única llengua

oficial a tot el territori, estableix l’oficialitat de les altres llengües espanyoles en

les respectives comunitats autònomes, i d’acord amb el que estableixin els respec-

tius estatuts d’autonomia.

Si ens centrem en les zones catalanoparlants de l’Estat espanyol, podem dir,

d’acord amb García de Toro, que els principals factors que condicionen la traduc-

ció entre aquestes parelles de llengües són els següents:

• la convivència entre les dues llengües

• la proximitat formal

• l’especificitat temàtica del mercat laboral

• l’especificitat de l’ensenyament

La convivència i la situació de cooficialitat del català i el castellà garanteixen,

en principi, un alt nivell de coneixement d’ambdues llengües, fet que en condi-

ciona inevitablement el procés de traducció: d’una banda, sovint aquesta tra-

ducció no és necessària, i de l’altra, quan es duu a terme, sol respondre a criteris

diferents al de la intel·ligibilitat (econòmics, estètics i, fonamentalment, polí-

tics).

«Habrá textos que se traducirán del español al catalán para contribuir a la normaliza-

ción del catalán, por ejemplo, como sucede con la documentación administrativa, pero

también habrá textos que se traducirán del catalán al español para perpetuar la hege-

monía de la lengua mayoritaria, para poner de manifiesto la importancia y la difusión

del original (Parcerisas, 1998) y así un largo etcétera.»

Cristina García de Toro, La traducción entre lenguas en contacto. Catalán y español

(pàg. 54, 2009)

La proximitat formal entre les dues llengües, que s’explica per raons histò-

riques i geogràfiques, també en singularitza el procés de traducció, atès que pro-

voca interaccions constants, amb les conseqüents interferències lingüístiques,

que es produeixen, majoritàriament, en la direcció del castellà al català.

Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 141