• Falta d’aplicació d’estratègies per resoldre el problema (competència estra-
tègica).
• Deficiències en la documentació o en l’ús d’eines informàtiques (compe-
tència instrumental).
Com ja sabem, en el model de la traducció funcional, el marc normatiu es pro-
dueix en l’encàrrec de traducció. És a dir: l’encàrrec de traducció determina la fron-
tera entre allò que serà considerat error. I serà un error de traducció qualsevol infrac-
ció de les previsions de l’encàrrec.
Qualsevol element que s’allunyi de la previsió de l’encàrrec serà, per tant, un
error. D’aquesta manera, hem de considerar errors situacions com les següents:
• No complir les condicions pragmàtiques que s’han d’utilitzar.
• Transgredir les convencions culturals.
• No respectar les característiques lingüístiques i estilístiques que s’esperen
en un text destinat a tal audiència i per a tal funció, etc.
Els errors es poden classificar de formes distintes. Una classificació possible
distingeix entre errors molt greus, greus i lleus:
a) Errors molt greus
• Canvi de sentit: error semàntic greu, incoherència lèxica.
• Fals sentit: fals amic, ús incorrecte del lèxic i de la fraseologia específica, alte-
ració de la finalitat comunicativa, error cultural.
• Sobreinterpretació: interpretació del text més enllà del que diu (paràfrasis
explicatives innecessàries, explicitacions inadequades).
• Omissió greu: aquella que no es pot recuperar per mitjà del context; manca
d’un o més mots dintre del text; supressió d’una part de la frase; absència
d’una peça clau en l’estructura sintàctica.
• Incorrecció gramatical (errors de normativa).
b) Errors greus
• Errors en l’ordenació dels elements lingüístics.
• Errors de registre (propis del text).
• Adequació formal del text a un model preestablert.
© Editorial UOC 136 Teoria i pràctica de la traducció
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 136