• Gran diccionari de la llengua (en línia), d’Enciclopèdia Catalana
• Termcat (en línia) i, en especial, la Neoloteca (en línia)
• El cercador de termes jurídics Justiterm (en línia), del Departament de
Justícia
• La pàgina de diccionaris en línia del Web de la llengua catalana (en línia),
de la Generalitat de Catalunya
• El cercador terminològic de la Universitat de Barcelona, UBTerm (en línia)
• Eurovoc (en línia)
• Sistema d’Informació Bibliogràfica de les Nacions Unides. Tesaure UNBIS
(en línia) de l’ONU
4) Materials d’autoaprenentatge
En especial, el llenguatge jurídic català disposa de diversos recursos d’autoa-
prenentatge que solen contenir un apartat dedicat al lèxic, la fraseologia i la
redacció administrativa. En suport informàtic i en línia no abunden els materials
disponibles, però destaquen els següents:
• El Curs d’autoaprenentatge de llenguatge jurídic (en línia) del Departament
de Justícia de la Generalitat de Catalunya
• El Servei d’autoformació en llengua catalana, SALC (en línia), de la
Universitat Pompeu Fabra
• El Programa d’Ensenyament de la Llengua Catalana, PELC (en línia), de la
Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears
5) Corpus, extractors i gestors terminològics
Al costat del lèxic més estabilitzat, els corpus textuals són també una eina útil
per al traductor. Tenen com a funció principal mostrar l’ús de la llengua en con-
text.
Els gestors terminològics, al seu torn, esdevenen eines útils per recollir i codi-
ficar de forma homogènia la terminologia que, necessàriament, el traductor ha
de codificar a mesura que va traduint. Els gestors actuals tenen l’avantatge que
inclouen capítols específics per a la gestió i l’explotació de corpus.
En són exemples especialment interessants els següents:
• El Bwananet (en línia)
• El CucWeb (en línia), Corpus d’Ús del Català a la Web, de la UPF
© Editorial UOC 130 Teoria i pràctica de la traducció
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 130