Capítol I

Aspectes generals de la pràctica de la traducció

Marisa Presas Corbella

Introducció

Traduir, segons ens defineix el Diccionari de la Llengua Catalana, és «escriure

o dir en un llenguatge allò que ha estat escrit o dit en un altre». Mitjançant un

exemple ens recorda, a més a més, l’extensió metafòrica del terme: «Esguards

que traduïen admirablement els sentiments de les seves ànimes». L’extensió meta-

fòrica de l’exemple està relacionada amb el significat etimològic de traduir: «trans-

portar, dur a l’altre costat». Aquesta idea metafòrica que traduir és «transportar»

un text d’una llengua a una altra ha estat persistentment lligada al concepte de

traducció, juntament amb altres metàfores, com ara que traduir és com «interpre-

tar» una partitura musical, o «copiar» una obra d’art. Aquestes metàfores consti-

tueixen allò que podem anomenar teories implícites sobre la traducció; són conei-

xements no sistemàtics que, per dir-ho així, formen part del nostre bagatge

cultural. Obrirem aquest primer capítol amb una reflexió sobre aquestes teories

i les seves implicacions per a la comprensió del fenomen de la traducció com a

pràctica que és.

Aquestes teories s’apliquen a un concepte genèric de «traducció» que, com veu-

rem també, en la pràctica engloba activitats o modalitats molt diverses, que

requereixen del traductor l’aplicació d’uns coneixements específics. Aquestes

modalitats han sorgit i s’han desenvolupat en el curs de la història a mesura que

ho exigia l’evolució de les societats humanes i de les seves relacions.

Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 13