determinats. Són freqüents en aquest tipus de recursos materials que recullen les
recomanacions de redacció planera, convencions (usos de majúscules i minúscu-
les, abreviacions, criteris de traducció, etc.), qüestions generals de gramàtica,
inadequacions habituals en la redacció de textos jurídics, entre altres.
Són pàgines representatives d’aquesta mena de material les següents:
• La pàgina de llengua (en línia) de l’Institut d’Estudis Catalans
• La pàgina sobre llengua catalana (en línia) del Web de la Llengua Catalana
de la Generalitat de Catalunya
• El web de llenguatge jurídic (en línia) del Departament de Justícia de la
Generalitat de Catalunya
• Les Publicacions en línia (en línia) de la Secretaria de Política Lingüística
• El web del Consorci per la Normalització Lingüística (en línia)
• Els materials creats pels serveis lingüístics de les universitats catalanes,
inclosos al portal de recursos lingüístics (en línia) de la Xarxa Vives
d’Universitats
• Optimot (en línia), metacercador de la Generalitat de Catalunya
• Guia d’estil interinstitucional Comissió Europea (en línia)
• Vademécum del Español Urgente (en línia). Agència EFE
• La Página del Idioma Español (en línia)
• Puntoycoma (en línia). Boletín de los traductores españoles de las instituciones
de la Unión Europea
2) Diccionaris temàtics
Els diccionaris, lèxics, glossaris, terminologies, nomenclàtors i altres denomi-
nacions que es refereixen a repertoris lèxics són usats tant per delimitar els con-
ceptes com per validar-ne la grafia o per conèixer l’ús gramatical que tenen, i es
caracteritzen perquè es configuren com a recursos homogenis i condensats. Al cos-
tat del lèxic més estabilitzat, els corpus textuals són també una eina útil.
Quant als recursos lèxics, en essència en podem identificar dos tipus dife-
rents. D’una banda, els diccionaris tradicionals, digitalitzats, que tenen una orien-
tació general i sincrònica, que es configuren com a grans dipòsits d’informació,
generalment normativa en el sentit institucional. Il·lustren aquesta mena de
recursos els diccionaris descriptius de llengua. D’altra banda, disposem de recur-
sos més específics, no tant destinats a donar compte del lèxic d’un camp, sinó des-
tinats a resoldre les necessitats comunicatives dels usuaris, experts, als quals s’a-
© Editorial UOC 127 Metodologia de la traducció
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 127