determinats. Són freqüents en aquest tipus de recursos materials que recullen les
recomanacions de redacció planera, convencions (usos de majúscules i minúscu-
les, abreviacions, criteris de traducció, etc.), qüestions generals de gramàtica,
inadequacions habituals en la redacció de textos jurídics, entre altres.
Són pàgines representatives d’aquesta mena de material les següents:
La pàgina de llengua (en línia) de l’Institut d’Estudis Catalans
La pàgina sobre llengua catalana (en línia) del Web de la Llengua Catalana
de la Generalitat de Catalunya
El web de llenguatge jurídic (en línia) del Departament de Justícia de la
Generalitat de Catalunya
• Les Publicacions en línia (en línia) de la Secretaria de Política Lingüística
El web del Consorci per la Normalització Lingüística (en línia)
Els materials creats pels serveis lingüístics de les universitats catalanes,
inclosos al portal de recursos lingüístics (en línia) de la Xarxa Vives
d’Universitats
Optimot (en línia), metacercador de la Generalitat de Catalunya
Guia d’estil interinstitucional Comissió Europea (en línia)
Vademécum del Español Urgente (en línia). Agència EFE
La Página del Idioma Español (en línia)
Puntoycoma (en línia). Boletín de los traductores españoles de las instituciones
de la Unión Europea
2) Diccionaris temàtics
Els diccionaris, lèxics, glossaris, terminologies, nomenclàtors i altres denomi-
nacions que es refereixen a repertoris lèxics són usats tant per delimitar els con-
ceptes com per validar-ne la grafia o per conèixer l’ús gramatical que tenen, i es
caracteritzen perquè es configuren com a recursos homogenis i condensats. Al cos-
tat del lèxic més estabilitzat, els corpus textuals són també una eina útil.
Quant als recursos lèxics, en essència en podem identificar dos tipus dife-
rents. D’una banda, els diccionaris tradicionals, digitalitzats, que tenen una orien-
tació general i sincrònica, que es configuren com a grans dipòsits d’informació,
generalment normativa en el sentit institucional. Il·lustren aquesta mena de
recursos els diccionaris descriptius de llengua. D’altra banda, disposem de recur-
sos més específics, no tant destinats a donar compte del lèxic d’un camp, sinó des-
tinats a resoldre les necessitats comunicatives dels usuaris, experts, als quals s’a-
© Editorial UOC 127 Metodologia de la traducció
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 127