determinats. Són freqüents en aquest tipus de recursos materials que recullen les

recomanacions de redacció planera, convencions (usos de majúscules i minúscu-

les, abreviacions, criteris de traducció, etc.), qüestions generals de gramàtica,

inadequacions habituals en la redacció de textos jurídics, entre altres.

Són pàgines representatives d’aquesta mena de material les següents:

• La pàgina de llengua (en línia) de l’Institut d’Estudis Catalans

• La pàgina sobre llengua catalana (en línia) del Web de la Llengua Catalana

de la Generalitat de Catalunya

• El web de llenguatge jurídic (en línia) del Departament de Justícia de la

Generalitat de Catalunya

• Les Publicacions en línia (en línia) de la Secretaria de Política Lingüística

• El web del Consorci per la Normalització Lingüística (en línia)

• Els materials creats pels serveis lingüístics de les universitats catalanes,

inclosos al portal de recursos lingüístics (en línia) de la Xarxa Vives

d’Universitats

• Optimot (en línia), metacercador de la Generalitat de Catalunya

• Guia d’estil interinstitucional Comissió Europea (en línia)

• Vademécum del Español Urgente (en línia). Agència EFE

• La Página del Idioma Español (en línia)

• Puntoycoma (en línia). Boletín de los traductores españoles de las instituciones

de la Unión Europea

2) Diccionaris temàtics

Els diccionaris, lèxics, glossaris, terminologies, nomenclàtors i altres denomi-

nacions que es refereixen a repertoris lèxics són usats tant per delimitar els con-

ceptes com per validar-ne la grafia o per conèixer l’ús gramatical que tenen, i es

caracteritzen perquè es configuren com a recursos homogenis i condensats. Al cos-

tat del lèxic més estabilitzat, els corpus textuals són també una eina útil.

Quant als recursos lèxics, en essència en podem identificar dos tipus dife-

rents. D’una banda, els diccionaris tradicionals, digitalitzats, que tenen una orien-

tació general i sincrònica, que es configuren com a grans dipòsits d’informació,

generalment normativa en el sentit institucional. Il·lustren aquesta mena de

recursos els diccionaris descriptius de llengua. D’altra banda, disposem de recur-

sos més específics, no tant destinats a donar compte del lèxic d’un camp, sinó des-

tinats a resoldre les necessitats comunicatives dels usuaris, experts, als quals s’a-

Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 127