minar la relació d’equivalència entre dos textos per tal de considerar-los
paral·lels.
Aquesta mena de classificacions són útils i satisfactòries per classificar recur-
sos de tipus tradicional, però no tenen en compte les tecnologies aplicades a la
traducció (traducció assistida, traducció automàtica, corpus orals o escrits, entre
altres). A més, aquestes tipologies treballen amb materials impresos, que solen ser
tipològicament purs, però les eines i els recursos que usa el traductor actual depas-
sen a bastament aquestes classificacions més convencionals.
Les ja no tan noves tecnologies han mostrat que aquestes classificacions són
insuficients per donar compte de la diversitat de recursos que el traductor té a l’a-
bast, de manera que al costat dels diccionaris impresos ara trobem programes de
traducció assistida per ordinador, corpus paral·lels, alineadors de textos, portals
temàtics, grups de discussió, etc. I el traductor actual té en aquesta mena de recur-
sos una eina útil i fiable que ha d’aprendre a manejar.
Altres classificacions
També és interessant la classificació que proposen Rabadán i Fernández Nistal (2001),
més centrada en corpus, i així distingeixen els corpus lingüístics (corpus informatit-
zats, monolingües i bilingües), generadors de concordances, programes d’alineació
automàtica de corpus paral·lels, sistemes de traducció automàtica basats en corpus lin-
güístics i Internet.
Tot i aquesta complexitat, sembla possible ordenar el panorama de recursos
disponibles, tenint en compte la utilitat que tenen per a la traducció. Des d’aquest
punt de vista, els recursos, que són en la majoria de casos d’accés gratuït, es
podrien classificar en recursos que proveeixen informació lingüística de tipus
lèxic, de tipus conceptual o de tipus pragmàtic. Més en concret, exposem la llis-
ta següent.
1) Recursos que recullen i descriuen criteris lingüístics
Adopten dues formes habituals: la publicació digitalitzada de materials impre-
sos prèviament, o la presentació de materials en forma de pàgina web. Provenen
d’institucions normatives de llengua, d’entorns universitaris o de col·legis pro-
fessionals. Tenen la finalitat principal d’orientar l’ús de la llengua en contextos
© Editorial UOC 126 Teoria i pràctica de la traducció
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 126