• Limitar l’extensió.
• Facilitar l’anticipació amb la frase inicial.
5. Les eines i els recursos per a la traducció
Són recursos útils per a la traducció els diversos materials, informatitzats o
impresos, que el traductor consulta per resoldre les dificultats i els problemes de
traducció.
5.1. Tipus, utilitats i limitacions
La classificació més tradicional opta per classificar-los en tipologies relativa-
ment homogènies que en essència recullen les eines bàsiques i comunes en l’ac-
tivitat de traducció:
•Els diccionaris, especialment monolingües, bilingües i de sinònims, la uti-
litat principal dels quals, des del punt de vista tradicional, és que ajuden
el traductor a trobar el mot de la llengua de destinació una vegada ja té el
concepte.
•Els manuals d’estil, que tenen la funció d’orientar l’usuari d’una llengua
a redactar i presentar textos. Tenen una funció normativa en el sentit ins-
titucional, i contenen indicacions sobre qüestions convencionals, que solen
descriure l’estil retòric de la llengua de què es tracti.
•Les fonts de documentació general: enteses com a qualsevol document
que aporti al traductor una informació no estrictament lingüística. Accepten
qualsevol tipus d’informació, però generalment se centren en la informa-
ció conceptual. Per exemple, s’inclouen en aquest bloc les enciclopèdies.
•Els textos paral·lels: es conceben com a textos produïts per parlants com-
petents que tracten el mateix tema o tenen una funció semblant, amb les
condicions extralingüístiques pertinents, que el text de la llengua d’ori-
gen. Són útils per comparar les convencions textuals de la llengua d’origen
i la de destinació. No cal dir que una de les dificultats és, justament, deter-
© Editorial UOC 125 Metodologia de la traducció
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 125