del llenguatge planer s’estenen a qualsevol àmbit de la llengua catalana en forma
de recomanacions de redacció, sovint de tipus molt general.
4.3. Recomanacions de redacció aplicables a la traducció
Tots dos moviments, llegibilitat i llenguatge planer, es proposen redactar tex-
tos clars, llegibles, correctes i comprensibles, alhora que rigorosos, correctes i
específics. Avui és reconegut per tothom que llegibilitat i llenguatge planer, en
català, no significa simplificar la complexitat conceptual dels textos.
Les recomanacions sobre la llegibilitat i el llenguatge planer es projecten
sobretot en la fase de textualització de la traducció, i es manifesten en forma de
recomanacions de redacció. Aquestes recomanacions es proposen tant per a la cons-
trucció de les frases com dels paràgrafs, en termes d’instruccions més o menys fle-
xibles.
Entre les recomanacions més conegudes, destaquem les regles d’economia i
claredat (Cassany, D., 1992), que es formulen en llistes més o menys obertes que
inclouen tècniques de redacció com aquestes:
Preferir un estil verbal
Evitar les frases amb verbs buits
Preferir les frases positives i actives més que no pas les negatives i passives
Suprimir la informació supèrflua
Posar la informació important al principi de la frase
Deixar els complements llargs al final de la frase
Usar adequadament els signes de puntuació
Preferir les frases breus i simples
Fer coincidir el subjecte lògic i el subjecte gramatical
Evitar solucions sexistes
Evitar les construccions asimètriques
Pel que fa a la construcció del paràgraf, les recomanacions són molt sem-
blants, i parteixen de la idea que el paràgraf és una unitat significativa del text,
però també visual. Per això, es recomana:
Respectar la coherència.
Relacionar les idees de forma lògica.
© Editorial UOC 124 Teoria i pràctica de la traducció
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 124