del llenguatge planer s’estenen a qualsevol àmbit de la llengua catalana en forma
de recomanacions de redacció, sovint de tipus molt general.
4.3. Recomanacions de redacció aplicables a la traducció
Tots dos moviments, llegibilitat i llenguatge planer, es proposen redactar tex-
tos clars, llegibles, correctes i comprensibles, alhora que rigorosos, correctes i
específics. Avui és reconegut per tothom que llegibilitat i llenguatge planer, en
català, no significa simplificar la complexitat conceptual dels textos.
Les recomanacions sobre la llegibilitat i el llenguatge planer es projecten
sobretot en la fase de textualització de la traducció, i es manifesten en forma de
recomanacions de redacció. Aquestes recomanacions es proposen tant per a la cons-
trucció de les frases com dels paràgrafs, en termes d’instruccions més o menys fle-
xibles.
Entre les recomanacions més conegudes, destaquem les regles d’economia i
claredat (Cassany, D., 1992), que es formulen en llistes més o menys obertes que
inclouen tècniques de redacció com aquestes:
• Preferir un estil verbal
• Evitar les frases amb verbs buits
• Preferir les frases positives i actives més que no pas les negatives i passives
• Suprimir la informació supèrflua
• Posar la informació important al principi de la frase
• Deixar els complements llargs al final de la frase
• Usar adequadament els signes de puntuació
• Preferir les frases breus i simples
• Fer coincidir el subjecte lògic i el subjecte gramatical
• Evitar solucions sexistes
• Evitar les construccions asimètriques
Pel que fa a la construcció del paràgraf, les recomanacions són molt sem-
blants, i parteixen de la idea que el paràgraf és una unitat significativa del text,
però també visual. Per això, es recomana:
• Respectar la coherència.
• Relacionar les idees de forma lògica.
© Editorial UOC 124 Teoria i pràctica de la traducció
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 124