La lectura fàcil
La lectura fàcil es pot definir com un moviment de renovació en redacció que té el pro-
pòsit de facilitar l’accés als textos a persones que tenen dificultats de comprensió. Els
materials redactats en lectura fàcil segueixen les directrius internacionals avalades per
la IFLA (International Federation of Library Associations and Institutions), tant pel que
fa a la forma com al contingut. Tot i que és traduïble a lectura fàcil qualsevol text, els
textos jurídics solen ser especialment sensibles a aquesta adaptació. En aquest sentit
es tradueixen normes internacionals (com ara la Declaració dels Drets Humans) i
també síntesis de drets regulats (com ara els fets vitals dels ciutadans: adquisició d’un
habitatge, drets dels consumidors, matrimoni, defunció, etc.).
El text planer no és menys complex conceptualment que el text no planer;
només està escrit de manera clara. Un text planer és el text que usa un llenguat-
ge apropiat per al lector i per al document, té un disseny racional que permet tro-
bar la informació important de seguida, es pot entendre la primera vegada que
es llegeix i compleix els requisits legals necessaris.
Per assegurar que «planer» no vol dir «simple», sinó «clar», el model de llen-
guatge planer que s’adopta per al català es regeix per diversos principis: la unitat
formal dels textos, l’economia, la claredat de les disposicions, la comprensibili-
tat del llenguatge, la precisió en l’expressió i l’ordre sistemàtic.
Els supòsits del llenguatge planer també es van importar en un primer moment
des de l’anglès i, com els supòsits de la llegibilitat, van passar uns anys abans no es
van localitzar (és a dir, adaptar al català) les recomanacions generals. El centre d’in-
terès d’aquesta adaptació es va concentrar en el disseny de documents (per als quals
es van establir i diferenciar les fases d’elaboració), en la selecció i en l’organització
de la informació. En tot aquest procés, van ser fonamentals les aportacions, entre
altres, de Carles Duarte i de Daniel Cassany, cadascun des del seu punt de vista, que
van contribuir tant a fixar el model de llengua com a difondre-la.
A més d’aquestes aportacions, cal tenir en compte que l’èxit dels supòsits del
llenguatge planer té força relació amb el suport institucional de l’Administració
catalana, que va decidir apostar des del primer moment per un model de llen guat-
ge administratiu clar i comprensible (de fet, les primeres compilacions de reco-
manacions es formalitzaven en documents d’ús intern de l’Administració que
s’inspiraven en les directrius de tècnica legislativa amb cert caràcter oficial de
diverses llengües i estats).
Aquestes recomanacions es poden aplicar a qualsevol tipus de redacció for-
mal escrita en català. En certa manera, per tant, podem dir que les recomanacions
© Editorial UOC 123 Metodologia de la traducció
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 123