• La construcció d’una frase segueix un ordre sintàctic neutre (en català, sub-
jecte+verb+complements). La llegibilitat d’una frase augmenta com més
ordenada és la frase.
• Hi ha aspectes que afavoreixen la llegibilitat: mots freqüents, frases breus,
evitar ambigüitats, evitar fragmentar les frases, frases positives, frases acti-
ves, frases amb subjecte, etc.
4.2. El llenguatge planer
En paral·lel a la llegibilitat, el llenguatge planer es desenvolupa a partir dels
anys 1990, sobretot als EUA, on es coneix com a Plain Language Movement.
El llenguatge planer es configura com un moviment de renovació en redac-
ció que pretén evitar els defectes de redacció, sovint atribuïts a la complexitat del
llenguatge jurídic. Una de les finalitats dels impulsors del moviment era evitar les
reclamacions de consumidors davant de textos formals, com ara instruccions
d’ús d’aparells, condicions generals d’assegurances, etc. Un exemple per il·lustrar
la necessitat d'aplicar els principis del llenguatge planer és el cas d’aquell home
que va posar el gat al microones, perquè les instruccions no deien pas que no s’hi
podien posar animals vius. O el cas d’aquella dona que no havia llegit la lletra
petita del contracte d’assegurança de la llar que havia contractat i quan va tenir
una fuita d’aigua la companyia no li cobria el desperfecte que reclamava.
Deixant de banda les qüestions més anecdòtiques, el moviment per al llen-
guatge planer va arribar a Catalunya en un moment molt oportú, perquè els anys
1990 es configurava el model de llengua i estil que havia de regir la llengua de
l’Administració catalana. Els supòsits generals del llenguatge planer, basats en la
democràcia i en l’accés a la informació, encaixaven de forma adequada en el
model de llengua catalana, que havia de ser correcta, respectuosa i clara. Per això,
a principis dels anys 1990 es van començar a publicar manuals de redacció, que
omplien de sentit la previsió general que, si els destinataris dels textos no els
entenen, ha de ser per la complexitat conceptual del text, però no per una com-
plexitat lingüística innecessària. Per descomptat, no es tracta d’aplicar tècniques
de simplificació (per a això són més adequades altres aproximacions, com ara la
de la lectura fàcil).
© Editorial UOC 122 Teoria i pràctica de la traducció
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 122