bretes són essencials; els trets «de periodista», «amb espiral», «verda» són propis d’una

llibreta concreta, però no són necessaris perquè l’objecte sigui una llibreta i, per això,

es conceben com a accidentals.

Partint d’aquesta delimitació, podem establir tres tipus de relació d’equivalèn-

cia: plena, parcial i nul·la.

3.2.1. Equivalència plena

L’equivalència plena es produeix quan els conceptes A i B comparteixen tots

els trets essencials i la majoria de trets accidentals (situació d’intersecció), o bé quan

el concepte A conté totes les característiques del concepte B, i el concepte B conté

tots els trets essencials i la majoria dels accidentals del concepte A (situació d’in-

clusió).

En aquests casos, el significat reenvia a una mateixa realitat cultural i el sig-

nificant està representat per un element lèxic en les dues llengües. Aquest és el

cas majoritari d’objectes unívocs, independents de les cultures, en els quals la tra-

ducció implica només un canvi de llengua.

Exemple d’equivalència plena

El termòmetre basat en la variació de la pressió o el volum d’un gas a causa de la

variació de la seva temperatura és un objecte que existeix, que remet a una única rea-

litat cultural, i que rep denominacions diverses en les llengües: termòmetre de gas per

al català, termómetro de gas per al castellà, thermomètre à gaz per al francès o gas ther-

mometer per a l’anglès.

Figura 1. Equivalència plena

Font: Sarcevic (pàg. 237, 1997)

Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 117