• Connotació: els dos termes es vinculen a un mateix conjunt d’associa-
cions culturals.
• Aplicació: els dos termes s’usen en els mateixos contextos en les dues llen-
gües.
És molt habitual que la unitat lèxica d’una llengua sigui només parcialment
idèntica a la unitat lèxica de la llengua amb la qual es confronta, per la qual cosa
els casos d’equivalència plena existeixen però no són el principal tipus de rela-
ció d’equivalència que es produeix. Per tal que existeixi equivalència plena cal que
coincideixin la denotació i la connotació de dos termes.
La distinció entre tipus d’equivalents està molt directament relacionada amb
la inseribilitat, és a dir, la propietat per la qual un equivalent es pot traslladar direc-
tament al text de destinació.
En termes generals, establim una relació directa entre el tipus d’equivalència
i la inseribilitat de l’equivalent, de tal manera que:
• Si una unitat lèxica es pot usar en tots els contextos en què es pot usar la
unitat lèxica de l’altra llengua, es tracta d’un equivalent ple.
• Si una unitat lèxica només es pot inserir en un grup de contextos de tra-
ducció, es tracta d’un equivalent parcial.
• Si una unitat lèxica no es pot inserir en cap context de traducció és un
equivalent nul.
3.2. Eines per determinar la relació d’equivalència
La relació d’equivalència es pot explicar a partir dels trets essencials i acciden-
tals que comparteixen dos conceptes en dues llengües diferents. Així, s’estableix
una relació directa entre el grau d’equivalència i el nombre i el tipus de trets que
comparteixen dues unitats.
Entenem per trets essencials els que fan que un concepte pertanyi a una
classe d’objectes i entenem per trets accidentals les característiques pròpies d’un
concepte però que no són necessàries per concebre’l.
Trets essencials i trets accidentals
Els trets que fan que una llibreta pertanyi a la classe d’objectes que denominem lli-
© Editorial UOC 116 Teoria i pràctica de la traducció
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 116