3. El tractament de l’equivalència
Una vegada analitzat el TO el traductor ha de trobar les unitats lèxiques de
la llengua de destinació que siguin equivalents a les unitats lèxiques de la llen-
gua de partida. Denominem equivalent la unitat de la llengua de destinació que
té el mateix sentit lèxic que la unitat lèxica respectiva de la llengua de partida,
tot i que partim de la base que l’equivalència absoluta és difícil de trobar, perquè
en la majoria de casos les realitats de dues llengües no coincideixen.
La complexitat principal de l’establiment de l’equivalència rau en l’absèn-
cia d’isomorfisme entre llengües, la qual cosa implica que les estructures lèxi-
ques de dues llengües no són isomòrfiques i, per tant, sovint no es poden con-
siderar equivalents plenes. Lògicament, com més distants i menys isomòrfiques
siguin les llengües, menys possibilitats hi haurà d’establir relacions plenes d’e-
quivalència. Però tot i que l’equivalència absoluta sigui poc habitual, hem de
tenir en compte almenys dos elements: d’una banda, que el traductor pressu-
posa que l’equivalència existeix (perquè necessita un equivalent inserible per
a la traducció); i d’altra banda, que hi ha equivalents parcials i nuls que poden
satisfer la qualitat de la traducció. En qualsevol cas, però, conèixer la relació
d’equivalència que mantenen les unitats de dues llengües és una informació
que l’usuari traductor necessita per satisfer l’adequació de la traducció que
proposa.
3.1. Tipus d’equivalència: plena, parcial, nul·la
Algunes vegades, la percepció de les propietats extralingüístiques de la reali-
tat són les mateixes en les dues cultures que es contraposen a la traducció, però
sovint difereixen de manera notable. Per aquest motiu, els trets de les unitats
lèxiques poden ser totalment idèntics, parcialment, o nuls des del punt de vista
de l’equivalència.
Les diferències entre llengües se solen produir en tres nivells, el nivell de la
denotació, el de la connotació i el de l’aplicació:
Denotació: els dos termes es refereixen al mateix element de la realitat
exterior.
© Editorial UOC 115 Metodologia de la traducció
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 115