hi ha dos tipus generals de traduccions: la traducció-document i la traducció-
instrument.
La traducció-document permet reflectir (documentar) un acte comunicatiu
realitzat en la cultura original que s’ha reflectit en un text original.
La traducció-instrument consisteix a produir un text meta segons el model
text original per tal que serveixi com a instrument en un acte comunicatiu de la
cultura meta.
La traducció-document és un tipus de document d’un acte comunicatiu que
va tenir lloc entre dos o més participants de la cultura original. La traducció-ins-
trument és un instrument independent de l’original, que funciona sota les con-
dicions de la cultura de destinació.
Els dos tipus de traducció són funcionals, en el sentit que compleixen una fun-
ció comunicativa determinada, però òbviament cobreixen dues funcions comu-
nicatives diferents.
Altres autors denominen la traducció-document com a traducció pròpiament
dita, mentre que la traducció-instrument es codifica com a adaptació.
El valor de la traducció-document és especialment important en moltes situa-
cions de traducció perquè aquesta mena de traducció té la funció principal de fer
comprensible, explicar a un destinatari diferent del del text original un acte
comunicatiu en el qual no va participar ni participarà en el futur. És el cas habi-
tual de la traducció de documents oficials amb finalitats informatives (per exem-
ple, la traducció d’una llei anglesa al francès, o la traducció d’un certificat de
naixement del català a l’italià). En tots aquests casos, el text traduït no es conver-
teix automàticament en un text amb valor al context de destinació.
El valor de la traducció-document
Leo Hicley ho il·lustrava a l’article «Traducción jurídica: ¿Cómo hacer que lo difícil sea
tan fácil como lo imposible?». Dins Monzó, E. I A. Borja (2005): La traducción la inter-
pretación en las relaciones jurídicas internacionales. Ed. Universitat Jaume I, Castelló,
amb un exemple: no podem agafar les dades d’un testament britànic i incloure-les en
un model de testament espanyol. Si ho fèiem, estaríem adaptant i no traduint, amb
la qual cosa trairíem el lector perquè podria pensar que el document es va redactar ori-
ginalment en castellà i que buscava uns efectes legals a l’ordenament espanyol.
© Editorial UOC 112 Teoria i pràctica de la traducció
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 112