Les convencions sobre pesos i mesures són un element visible de l’adequació

de la traducció a l’encàrrec.

La teoria més desenvolupada a l’entorn de l’encàrrec de traducció és la teo-

ria de l’escop1, formulada principalment pels lingüistes Hans Vermeer i Katarina

Reiss els anys 1980.

Segons aquesta teoria, una traducció és adequada si s’adapta a l’encàrrec de

traducció. La teoria parteix del supòsit que la traducció ha de tenir en compte la

funció dels textos d’origen i de destinació. Els supòsits de l’escop donen lloc al

corrent de pensament traductològic centrat en el funcionalisme.

La proposta funcionalista es basa en dos components: la funcionalitat i la

lleialtat. La funcionalitat és el grau amb què la traducció s’adapta a l’objectiu

fixat a l’encàrrec; la lleialtat és el component ètic que permet al traductor deter-

minar si pot acceptar un encàrrec o no pot fer-ho.

Una bona descripció de l’encàrrec és útil i eficient perquè permet adequar la

traducció a la situació comunicativa.

Els elements que configuren l’encàrrec es poden reduir a quatre blocs de pre-

guntes:

1) Què cal traduir?

El tipus de contingut que caldrà traduir és un element fonamental en la deci-

sió d’acceptar una feina o no fer-ho. Sobretot en la traducció de textos específics

iides del punt de vista temàtic, és fonamental que el traductor tingui els conei-

xements temàtics suficients (o els pugui aconseguir) per comprendre el text i

reproduir-lo en el text de destinació.

2) Per a qui cal traduir?

L’anàlisi del destinatari de la traducció és un altre element clau del procés de

traducció. Una traducció adequada al destinatari té en compte les característiques

generals de l’usuari (com ara l’edat, el nivell de coneixement de la llengua, etc.)

i també els elements diferencials de la cultura de destinació.

1. Escop és una paraula d’origen grec (en grec: σκοπς) que significa ‘propòsit’.

Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 109