fics i amplis que ofereixen al traductor un repertori ampli d’elements de suport.
Cada vegada més, la tasca traductora s’ajuda d’eines de traducció automàtica i assis-
tida; conèixer aquestes eines i saber-ne valorar la utilitat és una competència
exigible al traductor actual.
Finalment, en el procés traductor l’error ocupa un espai que cal no oblidar.
L’error es concep com un desajustament de les condicions i els resultats de la
traducció i dóna, en definitiva, un element més per mesurar la qualitat de la tra-
ducció.
1. L’encàrrec de traducció
Qualsevol traducció es realitza en un context determinat, té una funció espe-
cífica i uns destinataris previsibles, i exigeix que el text traduït sigui adequat, és a
dir, adaptat a la situació comunicativa en què s’ha de rebre. El traductor que realit-
za aquesta tasca accepta una feina, un projecte, que es denomina encàrrec de tra-
ducció.
1.1. Elements de l’encàrrec: contingut funció, destinataris,
equipaments, tecnologia i recursos
L’encàrrec de traducció determina el tipus de traducció que es realitzarà. Una
bona delimitació de l’encàrrec de traducció assegurarà que la traducció és adequa-
da als propòsits per a la qual es realitza i una identificació correcta dels elements
que configuren l’encàrrec evitarà desajustaments en la traducció realitzada. La recep-
ció d’una traducció està relacionada amb un bon ajustament dels paràmetres
que configuren l’encàrrec.
Un bon ajustament dels paràmetres
Si en la cultura del text d’origen les distàncies es mesuren en milles i polzades, però
en la cultura del text de destinació es mesuren a partir del sistema mètric, el traduc-
tor ha d’optar per un sistema o l’altre d’acord amb les previsions de l’encàrrec.
© Editorial UOC 108 Teoria i pràctica de la traducció
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 108