i la pertinència de les fonts documentades.
Així mateix, cal tenir en compte que el tipus de text és essencial per resoldre
el problema de forma satisfactòria, perquè la possibilitat que pot ser rellevant
per a un text pot no ser-ho en un altre. L’encàrrec de traducció té un paper des-
tacat per resoldre problemes i l’estudiant ha de conèixer els element principals
que l’integren.
La posició del traductor davant de les diverses possibilitats de resolució del pro-
blema han de poder ser argumentades, i això exclou la pràctica poc recomana-
ble de triar una de les possibilitats disponibles sobre la base de la intuïció o de la
subjectivitat. Sense descartar el recurs a la genuïnitat (potser com a darrera opció),
cal incidir en els criteris de selecció i en els criteris d’avaluació d’un equivalent
vàlid i inserible.
Per a la majoria de situacions de traducció, són bàsics els criteris d’acceptabi-
litat de l’equivalència, la fiabilitat i la pertinència de les fonts.
d) La ’proposta’
La proposta és la unitat inserible a la traducció. Correspon a la resolució del
problema de traducció. És l’opció preferent atesa la posició que el traductor ha
adoptat. Per descomptat, pot no ser l’única opció de traducció, però hauria de ser
la millor. En tot cas, resol el problema de traducció.
Una bona col·lecció de propostes de traducció fiables és una eina inestima-
ble per al traductor. Segurament, si segueix el procés de forma rigorosa, al llarg
de la seva vida traductològica, el traductor arribarà a obtenir un repertori interes-
sant de propostes validades que, segurament, podrà incorporar a les seves memò-
ries de traducció.
© Editorial UOC 106 Teoria i pràctica de la traducció
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 106