© Editorial UOC 105 La competència del traductor
dificulten poder establir classificacions generals de problemes de traducció, però
tot i això, solen ser generalitzables els problemes relacionats amb tres àmbits: les
convencions, l’equivalència i les estructures textuals.
Problemes de traducció habituals
• Problemes convencionals: sigles, majúscules i minúscules, abreviacions, datació de
documents, citació de textos normatius, etc.
• Problemes lingüístics: absència d’equivalència (lèxica i sintàctica), inadequacions de
morfologia i sintaxi.
• Problemes estructurals: macroestructures dels diversos gèneres.
No cal dir que el problema de traducció no sol coincidir amb una unitat lèxi-
ca simple, sinó que adopta formes molt diverses: des d’unitats sintagmàtiques, for-
mes truncades, formes flexionades, etc.
b) Les ’possibilitats’
Les possibilitats són les alternatives de traducció, que han de ser vàlides,
diverses i documentades per al mateix camp semàntic.
Que les possibilitats siguin vàlides significa que han de ser equivalents en un
grau o un altre amb la unitat de la llengua d’origen. Han de ser possibles i diver-
ses; això significa que un problema de traducció s’ha de poder resoldre de mane-
res diverses (si només es resol d’una manera, convencionalitzada, no és un pro-
blema sinó, en tot cas, una dificultat del traductor que no ha aconseguit trobar
la solució estandarditzada per al fenomen). A més, les diverses possibilitats han
d’estar documentades al mateix camp semàntic; si no és així, el traductor ha de
tenir criteris que justifiquin la proposta neològica corresponent.
Cal tenir en compte que en determinades combinacions lingüístiques (per
exemple castellà-català) el procés de normalització lingüística en l’àmbit jurídic
ha permès resoldre problemes de traducció i donar-los una solució única. Són els
casos d’inadequacions de morfologia i sintaxi o les convencions, que originalment
podien haver estat problemes de traducció, però que en aquest moment s’han de
considerar superats.
c) La ’posició’
La posició té en compte el gènere discursiu i les convencions que hi té asso-
ciades. No pot oblidar l’encàrrec de traducció, argumenta sobre l’opció preferi-
da, discuteix sobre les diverses possibilitats de traducció i es basa en la fiabilitat
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 105